“Dos poemes sobre la boira / Two poems about the fog” (Francesc Guinart)

No. 1

Original Català

“Hi ha gent que prefereix romandre lluny de la boira,
saben que és garantia de vista clara i transparent,
així com de recorreguts definits i fàcils de preveure.

Hi ha gent, però, que prefereix penetrar dins la boira,
no per ànsies de perdre-s’hi o d’abandonar-s’hi
sinó més aviat per guanyar visió i profunditat.

Esquivar-la certament és perdre una oportunitat,
una possible via que ens permet entendre
el misteriós poder transformador del Sol.”

Traducció a l’anglès

“Some people prefer to stay away from the fog,
as a warrant for clear and transparent sight,
as well as for well-defined routes easy to predict.

Yet, some people prefer to get into the fog,
not wishing to get lost or to waive in it,
but rather to gain insight and profoundness.

To evade it, surely is the loss of an opportunity,
a possible way that allows us to grasp
the mysterious, transforming power of the sun.”

No. 2

Original Català

“Malgrat que la boira acotxava el bosc a les fosques,
malgrat que el meu pas a les palpentes era del tot incert,
malgrat que la por paralitzava arbres i feia fonedís el camí,
la irrupció poderosa del cant d’un gall,
amb extraordinària nitidesa i claredat,
a la meva ànima ha fet retornar la serenor.”

Traducció a l’anglès

“In spite that the fog sheltered the forest in the darkness,
in spite that my groping footsteps were totally uncertain,
in spite that fear paralyzed the trees and blurred the way,
the powerful irruption of a cock’s crowing,
with a remarkable sharpness and clarity,
restored peacefulness to my spirit.”

“A la nit dels temps / At the night of time” (Francesc Guinart)

Original Català

“A la nit dels temps arribarem on mora el riu,
ens banyarem a les aigües de l’estany de sal,
la lluna de marfil il•luminarà els nostres rostres
i un somriure brillarà foragitant la foscor.

A la nit dels temps buscarem i retrobarem,
tots els que varem estimar ens vindran a rebre,
serà l’abraçada més gran i veritable
sota la claror de la senyora dels cors.

A la nit dels temps parlarem d’un llarg viatge,
dels trams que hem caminat plegats
i les llàgrimes de tots es fondran dins de l’aigua
per fer de l’estany la memòria del món.”

Traducció a l’anglès – English translation

“At the night of time, we will come where the river dies,
we will bathe in the salty water of the pond,
the ivory moon will lighten our faces,
and a smile will shine, driving the darkness away.

At the night of time, we will seek and reencounter,
all the ones we once loved will come to our welcome,
it will be the greatest and soundest embrace
under the light of the lady of hearts.

At the night of time, we will tell of a long journey,
of the stages that we walked together,
and all the tears will merge into the water
to make the pond the world’s memory.”

El cor del piano / The heart of the piano.

 

Original Català

 

“Com aquell piano antic és una mica el meu cor,
fidel per sempre a les parets que l’acolliren
i discret davant dels que la seva música no estimen.
De nits sense lluna també ha sofert les amargors,
talment el silenci de certes tecles colpejades
i deliroses de retrobar el so que les feia màgiques.

 

D’ençà que em vaig deixar sorprendre per l’amor
puc sentir la melodia invisible que l’abril entapissa
damunt el verd de prats amb solfa que inspira.”

 

Traducció a l’anglès – English Translation

 

“My heart is a bit like that old piano,
ever loyal to the walls that gave it shelter
and tactful in front of those that don’t like its music.
It has also suffered the bitterness of moonless nights,
as well as the silence of some keys once played
and eager to find again the sound that made them magic.

 

Since I let love take me by surprise
I can hear the invisible melody that April enshrouds
over the green meadows with inspiring solfège.”

 

Autor: Francesc Guinart i Palet

 

Matagalls

Matagalls*

Autor: Francesc Guinart i Palet

Original Català

“Que aquest cel blau i transparent,
regal i companyia en pujar el cim,
ens permeti albirar des de la serenor
el vent enfollit del nord
o la tempesta virulenta de llevant,
el sol socarrimant del sud
o la foscor amenaçadora de ponent.

Perquè amb els peus ancorats
damunt d’aquesta talaia meravellosa
la perspectiva ens pot salvar
anticipant la gravetat dels elements,
gaudint, així, de la brisa i de la pluja,
de la claror i del misteri,
… de tot allò que volta i revolta l’amor.”

Traducció a l’anglès – English Translation

“May this blue and clear sky,
delight and companion while climbing the summit,
allow us to perceive, from the calmness,
the maddening north wind
or the virulent storm from the east,
the scorching sunshine from the south
or the menacing darkness from the west.

For, with the feet anchored
on this magnificent watchtower,
the outlook can save us
foretelling the severity of the elements,
and thus, to relish the breeze and the rain,
the brightness and mystery
… of all things that encircle and surround Love.”

* Matagalls is a mountain peak nearly 1,700 meters high, about 50 km. north of
  Barcelona (Catalonia)

Petit poema de tardor / Little poem of autumn.

 

OriginalCatalà

 
“Sovint parlem de l’eternitat
… i sovint ensopeguem tan aviat!,
sovint parlem de la grandesa
… i sovint l’empetitim en voler-la abastar,
sovint parlem de l’amor
… i sovint ens caldria deixar-ne de parlar.
M’aturo davant la vella alzina i repenjo l’esquena
contra el magnífic tronc que enlaire les arrels,
el seu silenci i la seva quietud
reflecteixen bocins d’eternitat i de grandesa,
sense paranys, sense perímetres;
de la copa verda traspua un amor diferent,
aquell que la fa romandre enmig del paisatge,
per sempre, fins la sentència del llamp o del vent;
un amor que és meravellós regal
de bellesa exultant a la primavera,
d’ombra tan agraïda a l’estiu,
de secrets daurats a la tardor,
de pau infinitament nua a l’hivern,
un regal que pretén només
despertar encara que sigui una mica
el cor dels caminants.”

 

(Francesc Guinart i Palet. Capellades)

 

Traducció a l’anglès – English Translation

 
“Often we speak of eternity
…and many times, we so soon flounder!
often we speak of grandness
…and many times, we belittle it by trying to reach it,
often we speak of love
…and many times, we should cease to mention it.
I stop in front of the old oak and lean my back
against the splendid trunk that rises from the roots,
its silence and stillness
reveal fragments of eternity and grandness,
free from snares, from boundaries;
a different kind of love flows gently from its green top,
the kind that allows it to linger amidst the countryside,
for ever, until the sentence of lightning or wind;
a love that is a wonderful present
of exultant beauty in spring,
of welcomed shade in summer,
of golden secrets in autumn,
of endlessly denuded peace in winter,
a present that aims merely,
to enliven, even if slightly,
the spirit of wayfarers.”

 

(Francesc Guinart i Palet. Capellades)