Posts Tagged ‘Jacint Verdaguer’

SANT FRANCESC I LA CIGALA / SAINT FRANCIS AND THE CICADA (JOAQUÍN RODRIGO)

Abril 11, 2010

Text de: Jacint Verdaguer

Original Català

Lo convent és tan petit
que una serment l’engarlanda,
on un dia al pic del sol
s’ou cantar una cigala.
Zigaluzet.

Ja li crida San Francesc:
— Vine, vine, oh ma germana;
vine i canta una cançó
al bon Déu que t’ha criada.
Zigaluzet.

La cigala no fa el sort,
sobre sos dits se posava,
I canta que cantarás
la cançó de l’estiuada.
Zigaluzet.

Cada dia al dematí
brunzidora redevalla.
Quan vuit dies són passats
ja li diu tot amoixant-la.
Zigaluzet.

Cigaló, bon cigaló,
t’hem sentit una vuitada;
on Déu te vulla ara ves
a puntejar la guitarra.
Zigaluzet.

Traducció a l’anglès – English Translation

The monastery is so small
that a single vine engarlands it,
there, in the heat of midday
the song of a cicada could be heard.
Zigaluzet.

Saint Francis begged to it:
— Come, come, oh my sister;
come and sing a song
to the good Lord that created you.
Zigaluzet.

The cicada didn’t turn a deaf ear
alighted on his fingers,
and sang incessantly
the song of summer
Zigaluzet.

Every morning,
whirring, returns.
When, after eight days passed
praising it, he says.
Zigaluzet.

Cicada, good cicada,
for an octave, we have heard you;
now go where the Lord wishes
to pluck the guitar.
Zigaluzet.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=mh4O2oktEmw

Anuncis

L’HARPA SAGRADA/THE SACRED HARP (Joaquín Rodrigo)

Novembre 27, 2009

 Text de: Jacint Verdaguer

Original Català

A l’ Arbre diví
Penjada n’és l’ Harpa
L’ Harpa de David,
en Sion amada.

Son clavier és d’or,
ses cordes de plata,
Mes, com algun temps,
Ja l’amor no hi canta,
que hi fa set gemecs
de dol i enyorança.

S’obrien los cels,
l’infern se tancava,
I al cor de son Déu
La terra és lligada.

A l’últim gemec
lo dia s’apaga,
I es trenquen los rocs
Topant l’un amb l’altre.

També es trenca el cor
d’una Verge Mare
que, escoltant los sons,
a l’ombra plorava:

– Angelets del cel,
despenjau-me l’Harpa,
que de tan amunt
no puc abastar-la;

Baixa-la si us plau,
mes de branca en branca,
no s’esfloren pas
ses cordes ni caixa.

Posau-la en mon pit,
que puga tocar-la;
si ha perdut lo so,
li tornaré encara:

Si no l’ha perdut,
moriré abraçant-la
la meva Harpa d’or
que el món alegrava!.

Traducció a l’anglès – English Translation

On the divine Tree
the Harp is hanged.
It is David’s Harp,
cherished in Sion.

Its peg is made of gold,
its strings of silver,
yet, in it,
love is no longer chanted
only seven laments
of grief and longing.

Heaven was opening,
while hell was closing itself
and, to the heart of its God
the Earth is attached.

With a final wail
the day comes to an end,
and stones break themselves
colliding with each other.

Likewise, breaks the heart
of a Virgin Mother
that, hearing those sounds,
cried in the shadow:

– Angels of Heaven,
take the Harp down,
it is hanged so high
that I cannot reach to it;

Please, bring it down for me,
yet careful that, from branch to
branch, its case and strings
don’t get brushed.

Place it on my bosom,
so that I can play it;
in case it lost its sound,
I will give it back:

If it hasn’t lost it,
I will die embracing
my golden Harp
that once rejoiced the world!

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=jAcbHR_8oCc

LO VIOLÍ DE SANT FRANCESC/THE VIOLIN OF SAINT FRANCIS (Jacint Verdaguer)

Novembre 19, 2009

Original Català

De Greccio en lo pessebre,
davant l’Infant diví,
ronca la cornamusa,
sona lo tamborí,
la flauta hi espigueja,
la flauta i lo flautí.

La pastorel·la dolça
Francesc la vol seguir.
No té ferrets ni gralla,
gralla ni bandolí.

Cull dos bastons que troba
llançats vora el camí,
se’n posa un a l’espatlla
a tall de violí,
passant l’altre per sobre
com un arquet d’or fi.

Lo violí és de freixe,
l’arquet d’un brot de pi,
mes en ses mans sagrades
gran música en sortí.

No n’ha d’eixir de música,
si els toca un Serafí?

Traducció a l’anglès – English Translation

In Greccio, at the Nativity,
in front of the Holy Child,
the bagpipes wail,
the tambours sound,
the flute trills,
the flute and the piccolo.

A sweet, pastoral song
Francis wants to accompany.
He has neither triangle nor clarinet,
neither clarinet nor mandolin.

He gathers two sticks which he finds
thrown down near the path,
places one on his shoulder
as if it were a violin,
passing the other over it
like a bow of fine gold.

The violin is of ash tree,
the bow a pine branch,
but from his sacred hands
great music comes out.

Would not music flow,
when a Seraphim plays?