“Wie Ulfru fischt / Com l’Ulfru pesca” op. 21, no. 3, D.525 (Franz Schubert)

març 23, 2017

pescador-1

Cicle: Drei Lieder

Text: Johann Baptist Mayrhofer

Original Alemany

Die Angel zuckt, die Rute bebt,
Doch leicht fährt sie heraus.
Ihr eigensinn’gen Nixen gebt
Dem Fischer keinen Schmaus.
Was frommet ihm sein kluger Sinn,
Die Fische baumeln spottend hin;
Er steht am Ufer fest gebannt,
Kann nicht ins Wasser, ihn hält das Land.

Die glatte Fläche kräuselt sich,
Vom Schuppenvolk bewegt,
Das seine Glieder wonniglich
In sichern Fluten regt.
Forellen zappeln hin und her,
Doch bleibet des Fischers Angel leer,
Sie fühlen, was die Freiheit ist,
Fruchtlos ist Fischers alte List.

Die Erde ist gewaltig schön,
Doch sicher ist sie nicht.
Es senden Stürme Eiseshöh’n,
Der Hagel und der Frost zerbricht
Mit einem Schlage, einem Druck,
Das gold’ne Korn, der Rosen Schmuck;
Den Fischlein unter’m weichen Dach,
Kein Sturm folgt ihnen vom Lande nach.

Traducció al Català

La canya fa estrebades, l’esquer oscil•la
però surt lleuger sense res.
Vosaltres, esperits aquàtics, no doneu
cap tiberi per al pescador.
El seu esperit sagaç no li serveix,
els peixos balandregen amb caire burleta
i ell resta plantat a la riba,
no pot anar dins l’aigua, la terra el reté.

La superfície llisa s’encrespa,
Fagitada pel banc de criatures escatoses
que alegrement belluguen llurs cossos
en el segur resguard de les aigües.
Les truites van d’un costat a l’altre
però cap d’elles mossega l’esquer,
perceben el que és la llibertat,
inútils els vells trucs del pescador.

La terra és poderosament bella
però no és pas segura.
Des de les altures glacials, les tempestes
envien calamarsades i glaçades
que amb una batzegada, una empenta,
destrueixen el blat daurat, l’esplendor de les roses;
als petits peixos, sota llur teulada mollenca,
cap tempesta de la terra els pot atènyer.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=VpwOfihrDbs

 

“Rückweg / Camí de tornada” D. 476 (Franz Schubert)

març 22, 2017

Vienna

Text: Johann Baptist Mayrhofer

Original Alemany

Zum Donaustrom, zur Kaiserstadt
Geh’ ich in Bangigkeit;
Denn was das Leben Schönes hat,
Entweichet weit und weit.

Die Berge schwinden allgemach,
Mit ihnen Tal und Fluß;
Der Kühe Glocken läuten nach,
Und Hütten nicken Gruß.

Was starrt dein Auge tränenfeucht
Hinaus in blaue Fern’?
Ach, dorten weilt ich, unerreicht,
Frei unter freien gern!

Wo Liebe noch und Treue gilt,
Da öffnet sich das Herz;
Die Frucht an ihren Strahlen schwillt,
Und strebet himmelwärts.

Traducció al Català

Vers el Danubi, vers la ciutat imperial,
torno ple d’angoixa;
car tot el que de bell té la vida,
s’enfuig cada cop més lluny.

A poc a poc, desapareixen les muntanyes
i amb elles, els rius i les valls;
ressonen les esquelles de les vaques
i les bordes em fan salutacions.

Per què els teus ulls plens de llàgrimes
esguarden vers la blava llunyania?
Ai, allà vaig viure content, inaccessible,
lliure entre els homes lliures!

On encara són vigents l’amor i la fidelitat,
allà s’obren els cors;
la fruita creix sota llurs raigs
i malda vers el cel.

“Der Hirt / El pastor” D. 490 (Franz Schubert)

març 21, 2017

clock tower

Text de: Johann Baptist Mayrhofer

Original Alemany

Du Turm! zu meinem Leide
Ragst du so hoch empor,
Und mahnest grausam immer
An das, was ich verlor.

Sie hängt an einem Andern,
Und wohnt im Weiler dort.
Mein armes Herz verblutet,
Vom schärfsten Pfeil durchbohrt.

In ihren schönen Augen
War keiner Untreu Spur,
Ich sah der Liebe Himmel,
Der Anmut Spiegel nur.

Wohin ich mich nun wende
Der Turm er folget mir;
O sagt’ er, statt der Stunden,
Was mich vernichtet, ihr!

Traducció al Català

Oh torre! Per la meva dolença
t’alces tan amunt,
i cruel, sempre em recordes
aquella que vaig perdre.

Ella està ara amb un altre
i viu al poblet allà baix.
El meu pobre cor es dessagna,
travessat per la fletxa més punxent.

En els seus formosos ulls,
ni hi havia cap rastre d’infidelitat,
jo només hi veia tot un cel d’amor,
només un mirall de l’encís.

Adés, onsevulla que vagi
la torre em segueix;
oh, si en lloc d’anunciar les hores,
li digués a ella el que em va destruir!

“Der Alpenjäger / El caçador dels Alps” op. 13, no. 3, D. 524b (Franz Schubert)

març 20, 2017

alpenjäger

Cicle: Drei Lieder

Text de: Johann Baptist Mayrhofer

Original Alemany

Auf hohem Bergesrücken,
Wo frischer alles grünt,
Ins Land hinabzublicken,
Das nebelleicht zerrinnt,
Erfreut den Alpenjäger.

Je steiler und je schräger
Die Pfade sich verwinden,
Je mehr Gefahr aus Schlünden,
So freier schlägt die Brust.
Er ist der fernen Lieben,
Die ihm daheimgeblieben,
Sich seliger bewußt.

Und ist er nun am Ziele,
So drängt sich in der Stille
Ein süßes Bild ihm vor;
Der Sonne goldne Strahlen,
Sie weben und sie malen,
Die er im Tal erkor.

Traducció al Català

A l’alta carena de les muntanyes,
on tot verdeja més fresc,
esguardar cap baix vers els camps,
quan la boira s’esvaeix,
és el gaudi del caçador dels Alps.

Quan més costeruts i escarpats
els senders serpegen,
quan més perilloses les gorges,
més lliure batega el cor.
En la estimada llunyana,
que s’ha quedat a casa,
hi pensa més joiosament.

I quan arriba a la meta,
en el silenci, una dolça imatge
s’apressa al seu davant;
els daurats raigs del sol
han teixit i pintat la figura
de la que ell a la vall ha escollit.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=4Ez0QkYVX3I

 

“Zum Punsche / Al ponx” D. 492 (Franz Schubert)

març 14, 2017

nedador

Text de: Johann Baptist Mayrhofer

Original Alemany

Woget brausend, Harmonien,
Kehre wieder, alte Zeit;
Punschgefüllte Becher, wandert
In des Kreises Heiterkeit!

Mich ergreifen schon die Wellen,
Bin der Erde weit entrückt;
Sterne winken, Lüfte säuseln,
Und die Seele ist beglückt!

Was das Leben aufgebürdet,
Liegt am Ufer nebelschwer;
Steure fort, ein rascher Schwimmer,
In das hohe Friedensmeer.

Was des Schwimmers Lust vermehret,
Ist das Plätschern hinterdrein;
Denn es folgen die Genossen,
Keiner will der Letzte sein.

Traducció al Català

Onegeu brunzint, harmonies,
que tornin els vells temps;
que les copes plenes de ponx circulin
en l’alegria d’aquesta colla!

Les onades ja m’enxampen,
sóc ja lluny de la costa;
les estrelles llampurnegen, l’oreig xiuxiueja,
i l’ànima és plena de goig!

Tot el que la vida carrega a l’espatlla,
resta feixuc a la riba com la boira;
avança lluny, veloç nedador,
vers l’alta mar de la pau.

El que fa créixer el goig del nedador,
és el xipolleig al seu darrere;
car el segueixen els seus companys,
cap d’ells vol quedar l’últim.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=M6rEQwn5x_Y

 

“Liedesend / La fi del cant” D. 473b (Franz Schubert)

març 13, 2017

harpist

Text de: Johann Baptist Mayrhofer

Original Alemany

Auf seinem gold’nen Throne
Der graue König sitzt –
Er starret in die Sonne,
Die rot im Westen blitzt.

Der Barde rührt die Harfe,
Sie rauschet Siegessang;
Der Ernst jedoch, der scharfe,
Er trotzt dem vollen klang.

Nun stimmt er süße Weisen,
An’s Herz sich klammernd an;
Ob er ihn nicht mit leisen
Versuchen mildern kann.

Vergeblich ist sein Mühen,
Erschöpft des Liedes Reich,
Und auf der Stirne ziehen
Seine Sorgen wettergleich.

Der Barde, tief erbittert,
Schlägt die Harf’ entzwei,
Und durch die Halle zittert
Der Silbersaiten Schrei.

Doch wie auch alle beben,
Der Herrscher zürnet nicht;
Der Gnade Strahlen schweben
Auf seinem Angesicht.

»Du wolle mich nicht zeihen
Der Unempfindlichkeit;
In lang verblühten Maien
Wie hast du mich erfreut!

Wie jede Lust gesteigert,
Die aus der Urne fiel!
Was mir ein Gott geweigert,
Erstattete dein Spiel.

Vom kalten Herzen gleitet
Nun Liedeszauber ab,
Und immer näher schreitet
Nun Vergänglichkeit und Grab.«

Traducció al Català

Al seu tron daurat
seu trist el rei –
ell esguarda el sol que,
vermell, resplendeix a ponent.

El bard toca l’arpa
fent sonar un cant de victòria;
la rigorosa seriositat
però, contradiu la seva tonalitat.

Adés, fa sonar dolces melodies
que puguin arribar més al cor;
per veure si amb aquest modulat
intent el pot assuaujar.

En va és però el seu afany,
i s’exhaureix el reialme del cant,
al front del rei planen els tribulls
com núvols de tempesta.

El bard, profundament exasperat,
trenca l’arpa en dos trossos,
i vibra per tota la sala
el xiscle de les cordes d’argent.

Però, tot i que tothom tremola,
el sobirà no està pas enutjat;
raigs de clemència
planen al seu rostre.

“Tu no em pots acusar
de ser insensible;
en mesos de maig, marcits de fa temps,
com m’has fet gaudir!

Com s’enlairava tot el goig
que vessava de l’urna del destí!
El que un déu em denegà,
m’ho restituí la teva actuació.

Ara la màgia del cant
s’esmuny d’un cor àlgid,
i més que mai s’avancen
la caducitat i la tomba.”

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=KB00P48HonM

 

“Aus Heliopolis II / D’Heliòpolis II” D. 754 (Franz Schubert)

març 9, 2017

ruines d'un castell

Text de: Johann Baptist Mayrhofer

Original Alemany

Fels auf Felsen hingewälzet,
Fester Grund und treuer Halt;
Wasserfälle, Windesschauer,
Unbegriffene Gewalt.

Einsam auf Gebirges Zinne,
Kloster wie auch Burgruine,
Grab’ sie der Erinn’rung ein!
Denn der Dichter lebt vom Sein.

Atme du den heil’gen Äther
Schling die Arme um die Welt,
Nur dem Würdigen, dem Großen
Bleibte mutig zugesellt.

Laß die Leidenschaften sausen
Im metallenen Akkord,
Wenn die starken Stürme brausen,
Findest du das rechte Wort.

Traducció al Català

Roques amuntegades damunt roques,
terreny ferm i suport segur;
saltants d’aigua, vent i xàfecs,
poder inconcebible.

Solitaris, al cim d’una muntanya,
un monestir i les ruïnes d’un castell,
grava’ls a la teva memòria!
Car del que existeix, viu el poeta.

Alena l’èter sagrat,
abraça el món.
tan sols el que és digne, el que és gran
sigui el teu valent company.

Deixa brunzir les passions
en acords d’un so metàl•lic,
quan bramulin fortes tempestes,
trobaràs la paraula adient.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=njqlixn2ybY

 

“Aus Heliopolis I / D’Heliòpolis I” op. 65, no. 3, D. 753 (Franz Schubert)

març 9, 2017

sol

Cicle: Drei Lieder

Text de: Johann Baptist Mayrhofer

Original Alemany

Im kalten, rauhen Norden
Ist Kunde mir geworden
Von einer Stadt, der Sonnenstadt.
Wo weilt das Schiff, wo ist der Pfad,
Die mich zu jenen Hallen tragen?
Von Menschen konnt’ ich nichts erfragen,
Im Zwiespalt waren sie verworren.
Zur Blume, die sich Helios erkoren,
Die ewig in sein Antlitz blickt,
Wandt’ ich mich nun, und ward entzückt.

»Wende, so wie ich, zur Sonne
Deine Augen! Dort ist Wonne,
Dort ist Leben; treu ergeben
Pilgre zu und zweifle nicht;
Ruhe findest du im Licht.
Licht erzeuget alle Gluten,
Hoffnungspflanzen, Tatenfluten!«

Traducció al Català

En el fred, aspre nord
m’arribà la notícia
d’una ciutat, la ciutat del sol.
On fa escala el vaixell, on és el camí
que em porti a aquelles estances?
Als homes no els pogué preguntar
car, en llur discordança, estaven confusos.
A la flor, que ha escollit Hèlios
i que sempre esguarda el seu rostre,
ara m’he adreçat i he quedat encantat.

“Gira, com jo faig, els teus ulls
vers el sol! Allà hi ha el delit,
allà hi ha la vida; amb fidel devoció,
ves allà en pelegrinatge i no dubtis pas;
en la llum trobaràs la pau.
La llum engendra tots els fervors,
els plançons de l’esperança, el devessall de les accions!”

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=96Ry3wYj8Is

 

“An die Freunde / Als meus amics” D. 654 (Franz Schubert)

març 7, 2017

Bosc amb flors

Text de: Johann Baptist Mayrhofer

Original Alemany

Im Wald, im Wald da grabt mich ein,
Ganz stille, ohne Kreuz und Stein;
Denn was ihr türmet, überschneit
Und überwindet Winterszeit.

Und wann die Erde sich verjüngt
Und Blumen meinem Hügel bringt,
Das freut euch, Guten, freuet euch!
Dies alles ist dem Toten gleich.

Doch nein, denn eure Liebe spannt
Die Aste in das Geisterland,
Und die euch führt zu meinem Grab,
Zieht mich gewaltiger herab.

Traducció al Català

Al bosc, al bosc, enterreu-me allà,
en complet silenci, sense creu ni làpida;
car tot el que amuntegueu, a l’hivern,
ho cobrirà la neu i s’ho emportarà el vent.

I quan la terra es rejoveneixi
i surtin flors a la meva tomba,
alegreu-vos, bona gent, alegreu-vos!
Això als morts tant els hi fa.

Però no, car el vostre amor estén
les seves branques vers el reialme dels esperits,
i el que us mena a la meva tomba,
a mi m’arrossega amb més força cap a baix.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=PLuVVnGWP5M

 

“Fahrt zum Hades / Viatge a Hades” D. 526 (Franz Schubert)

març 6, 2017

Hades

Text de: Johann Baptist Mayrhofer

Original Alemany

Der Nachen dröhnt, Cypressen flüstern,
Horch, Geister reden schaurig drein;
Bald werd’ ich am Gestad’, dem düstern,
Weit von der schöne Erde sein.

Da leuchten Sonne nicht, noch Sterne,
Da tönt kein Lied, das ist kein Freund.
Empfang die letzte Träne, o Ferne,
Die dieses müde Auge weint.

Schon schau’ ich die blassen Danaiden,
Den fluchbeladnen Tantalus;
Es murmelt todesschwangern Frieden,
Vergessenheit, dein alter Fluß.

Vergessen nenn’ ich zwiefach Sterben,
Was ich mit höchster Kraft gewann,
Verlieren, wieder es erwerben –
Wann enden diese Qualen? Wann?

Traducció al Català

La barca retruny, els xiprers xiuxiuegen,
escolta, allà dins esperits horripilants parlen;
aviat arribaré al tenebrós ribatge,
lluny de la formosa terra.

Allà no brilla el sol, ni les estrelles,
no s’hi senten cants, no es troben amics.
Rep la darrere llàgrima, oh terra llunyana,
que els meus ulls han vessat.

Ja veig les pàl•lides Danaides
i Tàntal, el condemnat;
amb una pau prenyada de mort, remoreja
el vell riu de l’oblit.

Jo anomeno l’oblit una segona mort,
tot el que he aconseguit amb el més gran esforç,
perdre-ho i guanyar-ho de nou –
quan acabarà aquest turment? Quan?

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=J1DYUAoL1-s