Posts Tagged ‘Hölderlin’

“An die Hoffnung / A l’esperança” op. 124 (Max Reger)

Desembre 10, 2014

Green valley

Text de: Friedrich Hölderlin

Original Alemany

O Hoffnung! Holde, gütiggeschäftige!
Die du das Haus der Trauernden nicht verschmähst,
Und gerne dienend, Edle! zwischen
Sterblichen waltest und Himmelsmächten,

Wo bist du? wenig lebt’ ich; doch atmet kalt
Mein Abend schon. Und stille, den Schatten gleich,
Bin ich schon hier; und schon gesanglos
Schlummert das schaudernde Herz im Busen.

Im grünen Tale, dort, wo der frische Quell
Vom Berge täglich rauscht, und die liebliche
Zeitlose mir am Herbsttag aufblüht,
Dort, in der Stille, du Holde, will ich

Dich suchen, oder wenn in der Mitternacht
Das unsichtbare Leben im Haine wallt,
Und über mir die immerfrohen
Blumen, die blühenden Sterne, glänzen,

O du des Äthers Tochter! erscheine dann
Aus deines Vaters Gärten, und darfst du nicht
Ein Geist der Erde, kommen, schröck’, o
Schröcke mit anderem nur das Herz mir.

Traducció al Català

Oh esperança! Amable, sol•lícitament benigna!
Tu que mai menysprees la casa dels afligits
i, donant servei de bon grat, oh noble, regnes
entre els mortals i els poders celestials,

on ets tu? Jo ben poc he viscut, però ja el meu ocàs
respira gelor. I, en silenci, com les ombres,
ja sóc aquí i , sense un cant,
el meu tremolós cor s’adorm en el pit.

A la vall verdejant, allà, on la fresca font
mormola cada dia des de les muntanyes i la bonica
flor de safrà em floreix en un dia de tardor,
allà, en el silenci, a tu encisadora,

et cercaré, o quan a mitjanit,
en el boscatge, regna la vida invisible
i, al meu damunt, les flors sempre joioses,
les florescents estrelles brillen,

oh tu, filla de l’Èter! Apareix aleshores
del jardí del teu pare i, si no t’és permès
de venir com esperit de la terra, espaordeix,
oh espaordeix-me amb altre només el cor.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=KPDmjx8Acm0

Sechs Hölderlin Fragmente / Sis Fragments de Hölderlin op. 61 (Benjamin Britten): 6. “Die Linien des Lebens / Les línies de la vida”

Novembre 25, 2011

Text de: Friedrich Hölderlin

Original Alemany

Die Linien des Lebens sind verschieden,
Wie Wege sind, und wie der Berge Grenzen.
Was hier wir sind, kann dort ein Gott ergänzen
Mit Harmonien und ewigen Lohn und Frieden.

Traducció al Català

Les línies de la vida són diverses,
són com camins i com els confins de les muntanyes.
Allò que som aquí, pot més enllà, complementar un déu
amb harmonia, glòria i pau eternes.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=KQFMzuIB96M

Sechs Hölderlin Fragmente / Sis Fragments de Hölderlin op. 61 (Benjamin Britten): 5. “Die Hälfte des Lebens / La meitat de la vida”

Novembre 23, 2011

Text de: Friedrich Hölderlin

Original Alemany

Mit gelben Birnen hänget
Und voll mit wilden Rosen
Das Land in den See,
Ihr holden Schwäne,
Und trunken von Küssen
Tunkt ihr das Haupt
Ins heilignüchterne Wasser.

Weh mir, wo nehm’ ich, wenn
Es Winter ist, die Blumen, und wo
Den Sonnenschein,
Und Schatten der Erde?
Die Mauern stehn
Sprachlos und kalt, im Winde
Klirren die Fahnen.

Traducció al Català

Amb peres grogues
i ple d’englantines
el terreny s’aboca envers el llac,
vosaltres cignes encisadors,
ebris de besades,
enfonseu el vostre cap
dins l’aigua serena i venerable.

Ai de mi! Quan vingui l’hivern,
on colliré flors i trobaré
la llum del sol
i l’ombra de la terra?
Els murs erectes
silenciosos i freds,
els penells dringuen al vent.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=GkEsyyUt_oo

Sechs Hölderlin Fragmente / Sis Fragments de Hölderlin op. 61 (Benjamin Britten): 4. “Die Jugend / La joventut”

Novembre 22, 2011

Text de: Friedrich Hölderlin

Original Alemany

Da ich ein Knabe war,
rettet’ ein Gott mich oft
vom Geschrei und der Rufe der Menschen,
da spielt’ ich sicher und gut
mit den Blumen des Hains,
und die Lüftchen des Himmels
spielten mit mir.

Und wie du das Herz
der Planzen erfreust,
wenn sie entgegen dir
die zarten Arme strecken,
so hast du mein Herz erfreut,
Vater Helios!
und, wie Endymion,
war ich dein Liebling,
heilige Luna!

O all ihr Treuen
freundlichen Götter!
Daß ihr wüßtet,
wie euch meine Seele geliebt!

Zwar damals rief ich noch nicht
Euch mit Nahmen, auch ihr
Nanntet mich nie, wie die Menschen sich nennen
Als kennten sie sich.

Doch kannt’ ich euch besser,
Als ich je die Menschen gekannt
Ich verstand die Stille des Aethers
Der Menschen Worte verstand ich nie.

Mich erzog der Wohllaut
des säuselnden Hains,
und lieben lernt’ ich
unter den Blumen.

Im Arme der Götter wuchs ich groß.

Traducció al Català

Quan jo era un noiet,
un déu em resguardava sovint
de la cridòria i la gatzara dels homes,
així jugava protegit i bé
amb les flors del boscatge
i els ventijols del cel
jugaven amb mi.

I així com tu el cor
de les plantes alegres,
quan elles, envers tu
els delicats braços estenen,
talment has alegrat el meu cor,
pare Hèlios!
I com Endimió
jo era el teu predilecte
sacrosanta Selene!

Oh tots vosaltres, fidels
i amables déus!
Si sabéssiu,
com la meva ànima us ha estimat!

En veritat, aleshores encara no us cridava
pel vostre nom i, tampoc vosaltres,
mai m’anomenàveu com els homes
s’anomenen quan es coneixen.

Però us coneixia millor,
més bé que mai he conegut els homes,
jo entenia el silenci de l’èter,
les paraules dels homes, no les he entès mai.

M’ha criat l’harmonia
del mormoleig al boscatge
i he après a estimar
entre les flors.

En els braços dels déus m’he fet gran.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=fkFdmAz8VfA

Sechs Hölderlin Fragmente / Sis Fragments de Hölderlin op. 61 (Benjamin Britten): 3. “Sokrates und Alcibiades / Sòcrates i Alcibíades”

Novembre 21, 2011

Text de: Friedrich Hölderlin

Original Alemany

“Warum huldigest du, heiliger Sokrates,
Diesem Jünglinge stets? Kennest du Größers nicht,
Warum siehet mit Liebe,
Wie auf Götter, dein Aug’ auf ihn?”

Wer das Tiefste gedacht, liebt das Lebendigste,
Hohe Tugend versteht, wer in die Welt geblickt,
Und es neigen die Weisen
Oft am Ende zu Schönem sich.

Traducció al Català

“Per què tu, venerable Sòcrates, galanteges sempre
amb aquest jove? No coneixes res més important?
Per què els teus ulls l’esguarden amb amor,
com si miressis els déus?”

El que ha pensat en el més profund, estima el que és ple de vida,
el que ha vist el món, copsa la virtut sublim
i sovint els savis, al final,
tendeixen envers allò que és bell.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=bOjKh_bY5pQ

Sechs Hölderlin Fragmente / Sis Fragments de Hölderlin op. 61 (Benjamin Britten): 2. “Die Heimat / Terra natal”

Novembre 20, 2011

Text de: Friedich Hölderlin

Original Alemany

Froh kehrt der Schiffer heim an den stillen Strom
von fernen Inseln, wo er geerntet hat;
wohl möcht’ auch ich zur Heimat wieder;
aber was hab’ ich, wie Leid, geerntet? –

Ihr holden Ufer, die ihr mich aufgezogt,
stillt ihr der Liebe Leiden? ach! gebt ihr mir,
ihr Wälder meiner Kindheit, wann ich
komme, die Ruhe noch einmal wieder?

Traducció al Català

Joiós torna a casa el navegant pel riu tranquil,
ve d’illes llunyanes on ell ha fet la collita;
jo voldria també ara tornar a casa;
però què he collit jo que no siguin penes?

Vosaltres, plaents ribatges que m’heu vist créixer,
podríeu apaivagar les penes d’amor?
Ai! Si tornés, vosaltres, boscos de la meva infantesa,
podríeu, de nou, retornar-me la pau?

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=zcwHgdmOeaE

Sechs Hölderlin Fragmente / Sis Fragments de Hölderlin op. 61 (Benjamin Britten): 1. “Menschenbeifall / L’aprovació dels altres”

Novembre 19, 2011

Text de : Friedrich Hölderlin

Original Alemany

Ist nicht heilig mein Herz, schöneren Lebens voll,
Seit ich liebe? Warum achtetet ihr mich mehr,
Da ich stolzer und wilder,
Wortereicher und leerer war?

Ach! der Menge gefällt, was auf den Markplatz taugt,
Und es ehret der Knecht nur den Gewaltsamen;
An das Göttliche glauben
Die allein, die es selber sind.

Traducció al Català

No és ara sagrat el meu cor, ple d’una vida més bella,
d’ençà que jo estimo? Per què estàveu més per mi,
quan jo era més arrogant i impetuós,
més loquaç i buit de sentit?

Ai! A la gent només els agrada allò que s’escau a la plaça del mercat,
i el serf només respecta els dèspotes;
en la divinitat només creuen
aquells que, ells mateixos, són divins.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=nQyrVYAw-ak

 

“Schicksalslied / Cançó del destí” op. 54 (Johannes Brahms)

Desembre 13, 2010

Text parcial de „Hyperions Schicksalslied“ de Friedrich Hölderlin

 
Original Alemany

Ihr wandelt droben im Licht
Auf weichem Boden, selige Genien!
Glänzende Götterlüfte
Rühren Euch leicht,
Wie die Finger der Künstlerin
Heilige Saiten.

Schicksallos, wie der schlafende
Säugling, atmen die Himmlischen;
Keusch bewahrt
In bescheidner Knospe
Blühet ewig
Ihnen der Geist,
Und die seligen Augen
Blicken in stiller,
Ewiger Klarheit.

Doch uns ist gegeben
Auf keiner Stätte zu ruhn;
Es schwinden, es fallen
Die leidenden Menschen
Blindlings von einer
Stunde zur andern,
Wie Wasser von Klippe
Zu Klippe geworfen,
Jahrlang ins Ungewisse hinab.

 

 

Traducció al Català

Passegeu allà dalt, en la llum,
sobre tou terreny, vosaltres,
benaurats genis!
Resplendents ventijols divins
us acaronen lleument,
com els dits de l’artista
quan toquen
les sagrades cordes.

Sense destí, com un nodrissó
adormit, respiren els éssers celestials;
preservats en castedat
dins humils poncelles,
el seu esperit,
floreix eternament
i els seus benaurats ulls
esguarden amb serena,
eterna claredat.

Però a nosaltres, no ens ha estat donat
cap lloc on reposar;
els homes afligits
desapareixen, cauen
cegament, un cop i altre,
com l’aigua de roca en roca,
abocats per sempre més
a la incertesa.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=Df1GkBiEaR0