Posts Tagged ‘Britten’

“War Requiem / Rèquiem de guerra” op. 66 (Benjamin Britten) Traducció al Català

Mai 16, 2016

war requiem

Text de: Wilfred Owen i Litúrgia cristiana

El text d’aquesta obra musical amb l’original anglès i llatí i la traducció al català el podeu descarregar del pdf següent:

WAR REQUIEM (Britten) Traducció al català

 

Per escoltar l’obra completa aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=GHNgfF19CTY

 

“When most I wink, then do mine eyes best see / Quan més parpellejo, millor hi veuen els meus ulls” (Benjamin Britten)

Març 30, 2016

shadow of a woman

Cicle:

Nocturne for tenor solo, seven obligato instruments and string orchestra op. 60, No. 8
(Nocturn per a tenor solo, set obligato instruments i orquestra de cordes) op. 60, No. 8

Text de: William Shakespeare

Original Anglès

When most I wink, then do mine eyes best see,
For all the day they view things unrespected;
But when I sleep, in dreams they look on thee,
And darkly bright, are bright in dark directed.
Then thou, whose shadow shadows doth make bright,
How would thy shadow’s form form happy show
To the clear day with thy much clearer light,
When to unseeing eyes thy shade shines so?
How would, I say, mine eyes be blessed made
By looking on thee in the living day,
When in dead night thy fair imperfect shade
Through heavy sleep on sightless eyes doth stay?
All days are nights to see till I see thee,
And nights bright days when dreams do show thee me.

Traducció al Català

Quan més parpellejo, millor hi veuen els meus ulls,
car tot el dia ells veuen coses sense interès;
però quan dormo, en somnis et miren a tu,
i misteriosament lluminosos, s’il•luminen en la foscor.
Tu, que la teva ombra desentenebra totes les ombres,
com d’esplèndid es mostraria el contorn de la teva ombra,
a la claror del dia, amb la teva llum molt més clara,
si ella ja és tan brillant per als ulls que no hi veuen?
Jo dic, quina benedicció per als meus ulls seria
poder contemplar-te a la vívida llum del dia,
quan en la morta nit, la teva ombra imperfecta,
a través del son profund, roman en un ulls orbs?
Tots els dies són nits per a mi fins que no et veig,
i les nits, dies lluminosos quan se m’apareixes en somnis.

 

Per escoltar les vuit cançons aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=QBLOPWTQaic

 

“What is more gentle then a wind in summer? / Què és més suau que l’oreig a l’estiu?” (Benjamin Britten)

Març 29, 2016

colibri

Cicle:

Nocturne for tenor solo, seven obligato instruments and string orchestra op. 60, No. 7
(Nocturn per a tenor solo, set obligato instruments i orquestra de cordes) op. 60, No. 7

Text de: John Keats

Original Anglès

What is more gentle than a wind in summer?
What is more soothing than the pretty hummer
That stays one moment in an open flower,
And buzzes cheerily from bower to bower?
What is more tranquil than a musk-rose blowing
In a green island, far from all men’s knowing?
More healthful than the leafiness of dales?
More secret than a nest of nightingales?
More serene than Cordelia’s countenance?
More full of visions than a high romance?
What, but thee, Sleep? Soft closer of our eyes!
Low murmurer of tender lullabies!
Light hoverer around our happy pillows!
Wreather of poppy buds, and weeping willows!
Silent entangler of a beauty’s tresses!
Most happy listener! when the morning blesses
Thee for enlivening all the cheerful eyes
That glance so brightly at the new sun-rise.

Traducció al Català

Què és més suau que l’oreig a l’estiu?
Què és més assossegador que el bonic colibrí
que roman un moment en una flor oberta
i brunzeix alegrament de parra en parra?
Què és més tranquil que una rosa mesquera obrint-se
en una illa verda, lluny de tot coneixement humà?
Més salutífer que la frondositat de les valls?
Més ocult que el niu dels rossinyols?
Més serè que el semblant de Cordèlia?
Més ple de visions que una relació amorosa?
Què sinó tu, son? La dolça tancadora dels nostres ulls!
La xiuxiuadera de tendres cançons de bressol!
La que lleugera plana a l’entorn dels nostres benaurats coixins!
La que entrellaça capolls de rosella i desmais!
La que embulla els cabells d’una bella dona!
Tu feliç oïdor! Quan el matí et beneeix
eixorivint els teus alegres ulls
que esguarden tan lluminosos la nova sortida del sol.

 

Per escoltar les vuit cançons aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=QBLOPWTQaic

 

“She sleeps on soft, last breaths / Ella dorm amb suaus, incessants respirs” (Benjamin Britten)

Març 22, 2016

tapestry

Cicle:

Nocturne for tenor solo, seven obligato instruments and string orchestra op. 60, No. 6
(Nocturn per a tenor solo, set obligato instruments i orquestra de cordes) op. 60, No. 6

Text de: Wilfred Owen

Original Anglès

She sleeps on soft, last breaths; but no ghost looms
Out of the stillness of her palace wall,
Her wall of boys on boys and dooms on dooms.

She dreams of golden gardens and sweet glooms,
Not marvelling why her roses never fall
Nor what red mouths were torn to make their blooms.

The shades keep down which well might roam her hall.
Quiet their blood lies in her crimson rooms
And she is not afraid of their footfall.

They move not from her tapestries, their pall,
Nor pace her terraces, their hecatombs,
Lest aught she be disturbed, or grieved at all.

Traducció al Català

Ella dorm amb suaus, incessants respirs; però cap espectre apareix
des de la quietud del mur del seu palau,
la seva muralla feta de nens sobre nens i malastres sobre malastres.

Ella somia jardins daurats i dolces tristors,
sense estranyar-se per què les seves roses mai es marceixen,
ni de quines boques vermelles foren esquinçades per fer llurs poncelles.

Les ombres retenen el que bé podria rondejar per la seva sala.
Silent, llur sang resta a les seves cambres carmesines
i ella no té por de llurs passos.

Ells no es mouen dels seus tapissos, llurs mortalles,
ni passegen per les seves terrasses, llurs hecatombes,
per, de cap manera, pertorbar-la o afligir-la.

 

Per escoltar les vuit cançons aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=QBLOPWTQaic

 

“But that night when on my bed I lay / Però aquella nit quan jeia al meu llit” (Benjamin Britten)

Març 21, 2016

horse taming

Cicle:

Nocturne for tenor solo, seven obligato instruments and string orchestra op. 60, No. 5
(Nocturn per a tenor solo, set obligato instruments i orquestra de cordes) op. 60, No. 5

Text de: William Wordsworth

Original Anglès

But that night
When on my bed I lay, I was most mov’d
And felt most deeply in what world I was;
With unextinguish’d taper I kept watch,
Reading at intervals; the fear gone by
Press’d on me almost like a fear to come;
I thought of those September Massacres,
Divided from me by a little month,
And felt and touch’d them, a substantial dread:
The rest was conjured up from tragic fictions,
And mournful Calendars of true history,
Remembrances and dim admonishments.
“The horse is taught his manage, and the wind
Of heaven wheels round and treads in his own steps,
Year follows year, the tide returns again,
Day follows day, all things have second birth;
The earthquake is not satisfied all at once.”
And in such way I wrought upon myself,
Until I seem’d to hear a voice that cried
To the whole City, “Sleep no more.”

Traducció al Català

Però aquella nit
quan jeia al meu llit, estava molt torbat
i vaig copsar en quina mena de món em trobava;
amb una espelma encara encesa jo vetllava,
a estones llegint; la por que ja havia passat
m’oprimia quasi tant com la por que havia de venir;
pensava en aquelles massacres de setembre,
allunyades de mi per tan sols un mes,
i les sentia, les tocava, un terror substancial:
la resta l’evocaven tràgiques ficcions
i tristes cròniques de fets reals,
recordances i vagues advertències.
“Al cavall se l’ensenya ensinistrant-lo, i el vent
del cel gira al voltant i trepitja les seves pròpies passes,
un dia segueix a l’altre, i de nou puja la marea,
el terratrèmol no en té prou amb una sola vegada.”
I així m’anava posant nerviós,
fins que em semblà sentir una veu cridant
a tota la ciutat, “No dormis més.”

 

Per escoltar les vuit cançons aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=QBLOPWTQaic

 

“Midnight’s bell goes ting, ting, ting / La campana a mitjanit fa ting, ting, ting” (Benjamin Britten)

Març 17, 2016

Bell-tower-007

Cicle:

Nocturne for tenor solo, seven obligato instruments and string orchestra op. 60, No. 4
(Nocturn per a tenor solo, set obligato instruments i orquestra de cordes) op. 60, No. 4

Text de: Thomas Middelton

Original Anglès

Midnight’s bell goes ting, ting, ting, ting, ting,
Then dogs do howl, and not a bird does sing
But the nightingale, and she cries twit, twit, twit;
Owls then on every bough do sit;
Ravens croak on chimneys’ tops;
The cricket in the chamber hops;
The nibbling mouse is not asleep,
But he goes peep, peep, peep, peep, peep;
And the cats cry mew, mew, mew,
And still the cats cry mew, mew, mew.

Traducció al Català

La campana a mitjanit fa ting, ting, ting, ting, ting,
llavors els gossos udolen i no canta cap ocell,
però el rossinyol crida tuit, tuit, tuit;
llavors les òlibes s’asseuen a cada branca;
els corbs grallen a dalt de les xemeneies;
el grill fa salts per la cambra,
el ratolí rosegador no dorm,
però fa pip, pip, pip, pip, pip;
i els gats miau, miau, miau,
i encara els gats fan miau, miau, miau.

 

Per escoltar les vuit cançons aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=QBLOPWTQaic

 

“Encinctured with a twine of leaves / Cinturat amb una gansalla de fulles” (Benjamin Britten)

Març 16, 2016

full-moon-night-in-woods-wallpaper-4

Cicle:

Nocturne for tenor solo, seven obligato instruments and string orchestra op. 60, No. 3
(Nocturn per a tenor solo, set obligato instruments i orquestra de cordes) op. 60, No. 3

Text de: Samuel Taylor Coleridge

Original Anglès

Encinctured with a twine of leaves,
That leafy twine his only dress!
A lovely Boy was plucking fruits,
By moonlight, in a wilderness.
The moon was bright, the air was free,
And fruits and flowers together grew
On many a shrub and many a tree:
And all put on a gentle hue,
Hanging in the shadowy air
Like a picture rich and rare.
It was a climate where, they say,
The night is more beloved than day.
But who that beauteous Boy beguil’d
That beauteous boy to linger here?
Alone, by night, a little child,
In place so silent and so wild –
Has he no friend, no loving mother near?

Traducció al Català

Cinturat amb una gansalla de fulles,
aquest fistó de fullatge, la seva única vestimenta!
Un noiet encantador collia fruits
a la llum de la lluna, en un ermàs.
La lluna era brillant, l’aire lliure,
i els fruits i les flors creixien plegats
en mants arbres i matolls:
tot posat en una tènue coloració,
suspès en l’aire ombrívol,
com un quadre preciós i rar.
Era un ambient on es podria dir
que la nit era més apreciada que el dia.
Però qui incitava aquest formós minyó,
aquest bell noiet a atardar-se aquí?
Sol, de nit, un petit infant,
en un lloc tan silenciós i tan feréstec.
És que no té cap amic, cap mare amorosa al costat?

 

Per escoltar les vuit cançons aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=QBLOPWTQaic

 

“Below the thunders of the upper deep / Sota el renou del raser de l’oceà” (Benjamin Britten)

Març 15, 2016

kraken_mx11

Cicle:

Nocturne for tenor solo, seven obligato instruments and string orchestra op. 60, No. 2
(Nocturn per a tenor solo, set obligato instruments i orquestra de cordes) op. 60, No. 2

Text de: Alfred Tennyson

Original Anglès

Below the thunders of the upper deep;
Far, far beneath in the abysmal sea,
His ancient, dreamless, uninvaded sleep
The Kraken sleepeth: faintest sunlights flee
About his shadowy sides: above him swell
Huge sponges of millenial growth and height;
And far away into the sickly light,
From many a wondrous grot and secret cell
Unnumber’d and enormous polypi
Winnow with giant arms the slumbering green.
There hath he lain for ages and will lie
Battening upon huge seaworms in his sleep,
Until the latter fire shall heat the deep;
Then once by man and angels to be seen,
In roaring he shall rise and on the surface die.

Traducció al Català

Sota el renou del raser de l’oceà,
lluny, lluny al fons del mar abismal,
en un repòs antic, sense somnis ni destorbs,
dorm el Kraken (1): la tènue llum del sol
llisca al voltant dels seus flancs ombrívols: damunt seu,
s’inflen esponges enormes de creixement i estatura
mil•lenàries; i al lluny, en la pàl•lida llum,
d’estranyes grutes i de cavitats secretes,
innombrables, enormes pòlips garbellen
amb els seus braços gegantins les algues endormiscades.
Allà ha jagut per segles i hi jaurà,
vivint a costa d’enormes verms de mar mentre dorm,
fins quan el darrer foc abrusarà les profunditats;
llavors, vist una única vegada per homes i àngels,
sortirà bramulant a la superfície i morirà.

(1) N.T. Kraken: Animal mitològic semblant a un pop gegant que vivia a les profunditats marines.

 

Per escoltar les vuit cançons aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=QBLOPWTQaic

 

“On a poet’s lips I slept / He dormit damunt els llavis d’un poeta” (Benjamin Britten)

Març 14, 2016

bee on ivy

Cicle:

Nocturne for tenor solo, seven obligato instruments and string orchestra op. 60, No. 1
(Nocturn per a tenor solo, set obligato instruments i orquestra de cordes) op. 60, No. 1

Text de: Percy Bysshe Shelley

Original Anglès

On a poet’s lips I slept
Dreaming like a love-adept
In the sound his breathing kept;
Nor seeks nor finds he mortal blisses,
But feeds on the aëreal kisses
Of shapes that haunt thought’s wildernesses.
He will watch from dawn to gloom
The lake-reflected sun illume
The yellow bees in the ivy-bloom,
Nor heed nor see, what things they be;
But from these create he can
Forms more real than living man,
Nurslings of immortality!

Traducció al Català

He dormit damunt els llavis d’un poeta,
somiant com un adepte de l’amor,
en el so que el seu respir mantenia;
ell no cerca ni troba benaurances mortals,
sinó que es nodreix de besades airívoles,
de figuracions que obsedeixen els ermots del pensament.
Ell contemplarà, des de l’alba fins a la foscor,
el llac il•luminat per el reflex del sol,
les daurades abelles en la floració de l’heura,
ell no escolta ni veu les coses tal com són,
sinó que d’aquestes podrà crear
formes més reals que un ésser vivent,
nodrissons de la immortalitat!

 

Per escoltar les vuit cançons aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=QBLOPWTQaic

 

Sechs Hölderlin Fragmente / Sis Fragments de Hölderlin op. 61 (Benjamin Britten): 6. “Die Linien des Lebens / Les línies de la vida”

Novembre 25, 2011

Text de: Friedrich Hölderlin

Original Alemany

Die Linien des Lebens sind verschieden,
Wie Wege sind, und wie der Berge Grenzen.
Was hier wir sind, kann dort ein Gott ergänzen
Mit Harmonien und ewigen Lohn und Frieden.

Traducció al Català

Les línies de la vida són diverses,
són com camins i com els confins de les muntanyes.
Allò que som aquí, pot més enllà, complementar un déu
amb harmonia, glòria i pau eternes.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=KQFMzuIB96M