Posts Tagged ‘Verdi’

SEI ROMANZE / SIS ROMANCES (GIUSEPPE VERDI): No. 6 “Brindisi / Brindis”

Mai 14, 2013

COPA DE VINO

 

Text de: Andrea Maffei

Original Italià

Mescetemi il vino! Tu solo, o bicchiero,
Fra gaudi terreni non sei menzognero,
Tu, vita de’ sensi, letizia del cor.
Amai; m’infiammaro due sguardi fatali;
Credei l’amicizia fanciulla senz’ali,
Follia de’ prim’anni, fantasma illusor.

Mescetemi il vino, letizia del cor.

L’amico, l’amante col tempo ne fugge,
Ma tu non paventi chi tutto distrugge:
L’età non t’offende, t’accresce virtù.
Sfiorito l’aprile, cadute le rose,
Tu sei che n’allegri le cure noiose:
Sei tu che ne torni la gioia che fu.

Mescetemi il vino, letizia del cor.

Chi meglio risana del cor le ferite?
Se te non ci desse la provvida vite,
Sarebbe immortale l’umano dolor.
Mescetemi il vino! Tu sol, o bicchiero,
Fra gaudi terreni non sei menzognero,
Tu, vita de’ sensi, letizia del cor.

Traducció al Català

Serviu-me el vi! Només tu, oh copa,
de tots els gaudis terrenals, no ets mentidera,
tu, vida dels sentits, delícia del cor.
Jo vaig estimar; m’enardiren dos esguards fatals;
cregué en l’amistat de la noia sense ales,
follia dels anys primerencs, fantasma il•lusori.

Serviu-me el vi, delícia del cor.

L’amic, l’amant, se’n van amb el temps,
però tu no tens por del que tot fa malbé:
l’edat no t’afecta, t’acreix la virtut.
Desflorit l’abril, caigudes les roses,
tu ets qui alegra els neguits punxents:
ets tu qui retorna la joia que fou.

Serviu-me el vi, delícia del cor.

Qui millor guareix les ferides del cor?
Si tu no ens donessis el cep provident,
fóra immortal el sofriment humà.
Serviu-me el vi! Només tu, oh copa,
de tots els gaudis terrenals, no ets mentidera,
tu, vida dels sentits, delícia del cor.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=U51GAoYAlLg

 

SEI ROMANZE / SIS ROMANCES (GIUSEPPE VERDI): No. 5 “Il mistero / El misteri”

Mai 12, 2013

Lake-Minnewanka_poi

 

Text de: Felice Romani

Original Italià

Se tranquillo a te d’accanto,
Donna mia, talun mi vede,
O felice appien mi crede
O guarito dall’amor;
Ma non tu, che sai pur quanto
Combattuto e oppresso ho il cor.

Come lago, che stagnante
Par che dorma e appena muova,
Ma tempeste in fondo cova
Sconosciute al vïator,
Ma tal calma ho nel sembiante,
Ho scompiglio, ho in fondo al cor.

Se un sospiro, se un lamento
Il timore a me contende,
Dell’amore che m’accende
Non scemò l’intenso ardor.
Come lampa in monumento
Non veduto avvampa in cor.

E vivrà benchè represso,
Benchè privo di conforto
E vivrebbe ancor che morto
Lo volesse il tuo rigor,
Chè alimento da sè stesso
Prende amore in nobil cor.

Traducció al Català

Si tranquil al teu costat,
dona meva, algú em veu,
o em creu plenament feliç
o guarit de l’amor;
però no pas tu que ben bé saps com
esquinçat i oprimit tinc el cor.

Com un llac que, estagnant,
sembla que dormi i a penes es mogui,
però que en les fondàries engendra tempestes
inconegudes per al vianant,
tot i que aital calma tinc al semblant,
hi ha desori al fons del meu cor.

Si un sospir, si un plany,
em refrena el temor,
de l’amor que m’encén
no empetiteixo l’intens ardor.
Com una llàntia en un monument
crema invisible al meu cor.

I viurà tot i estar reprimit,
tot i privat de confort
i viuria encara que mort
si ho volgués el teu rigor,
ja que ell mateix es nodreix,
l’amor, en un noble cor.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=SXU1pUpmT_0

 

SEI ROMANZE / SIS ROMANCES (GIUSEPPE VERDI): No. 4 “Lo spazzacamino / L’escura-xemeneies”

Mai 9, 2013

sweep-and-kids-sm

 

Text de: S. Manfredo Maggioni

Original Italià

Lo spazzacamin! Son d’aspetto brutto e nero,
Tingo ognun che mi vien presso;
Sono d’abiti mal messo,
Sempre scalzo intorno io vo.

Ah! di me chi sia più lieto
Sulla terra dir non so.
Spazzacamin! Signori, signore, lo spazzacamin
Vi salva dal fuoco per pochi quattrin.
Ah! Signori, signore, lo spazzacamin!

Io mi levo innanzi al sole
E di tutta la cittade
Col mio grido empio le strade
E nemico alcun non ho.

Ah, di me chi sia più lieto
Sulla terra dir non so.
Spazzacamin! Signori, signore, lo spazzacamin
Vi salva dal fuoco per pochi quattrin.
Ah! Signori, signore, lo spazzacamin!

Talor m’alzo sovra i tetti,
Talor vado per le sale;
Col mio nome i fanciuletti
Timorosi e quieti io fo.

Ah, di me chi sia più lieto
Sulla terra dir non so.
Spazzacamin! Signori, signore, lo spazzacamin
Vi salva dal fuoco per pochi quattrin.
Ah! Signori, signore, lo spazzacamin!

Traducció al Català

L’escura-xemeneies! Sóc lleig i negre,
emmascaro a tothom que se m’acosti;
vaig sempre malforjat
i descalç per tot arreu.

Ah! Qui fóra més feliç que jo
sobre la terra, no ho podria dir.
Escura-xemeneies! Senyores i senyors l’escura-xemeneies
us salva del foc per quatre calés.
Ah! Senyores, senyors, l’escura-xemeneies!

Jo em llevo abans que el sol
i, de tota la ciutat,
omplo els carrers amb els meus crits
i no tinc cap enemic.

Ah! Qui fóra més feliç que jo
sobre la terra, no ho podria dir.
Escura-xemeneies! Senyores i senyors l’escura-xemeneies
us salva del foc per quatre calés.
Ah! Senyores, senyors, l’escura-xemeneies!

A voltes pujo per les teulades,
a voltes vaig per les cambres;
amb el meu nom, faig que la canalla
estiguin atemorits i quiets.

Ah! Qui fóra més feliç que jo
sobre la terra, no ho podria dir.
Escura-xemeneies! Senyores i senyors l’escura-xemeneies
us salva del foc per quatre calés
Ah! Senyores, senyors, l’escura-xemeneies!

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=1S9qMLTAxqI

 

 

SEI ROMANZE / SIS ROMANCES (GIUSEPPE VERDI): No. 3 “Ad una stella / A una estrella”

Mai 8, 2013

star

 

Text de: Andrea Maffei

Original Italià

Bell’astro della terra,
Luce amorosa e bella,
Come desia quest’anima
Oppressa e prigioniera
Le sue catene infrangere,
Libera a te volar!

Gl’ignoti abitatori
Che mi nascondi, o stella,
Cogl’angeli s’abbracciano
Puri fraterni amori,
Fan d’armonie cogl’angeli
La spera tua sonar.

Le colpe e i nostri affanni
Vi sono a lor segreti,
Inavvertiti e placidi
Scorrono i giorni e gli anni,
Nè mai pensier li novera,
Nè li richiama in duol.

Bell’astro della sera,
Gemma che il cielo allieti,
Come alzerà quest’anima
Oppressa e prigioniera
Dal suo terreno carcere
Al tuo bel raggio il vol!

Traducció al Català

Bell astre de la terra,
llum amorosa i bella,
com desitja aquesta ànima
oprimida i presonera
trencar ses cadenes
i, lliure, volar cap a tu!

Els inconeguts habitants
que m’amagues, oh estrella,
s’abracen als àngels
amb amor purament fraternal,
fan, d’harmonia amb els àngels,
sonar la teva esfera.

Els nostres afanys i culpes
són per a ells secrets,
desapercebuts i plàcids
passen els dies i els anys,
sense que cap pensament els numeri
ni els recordi amb tristor.

Bell astre del vespre,
gemma que el cel alegres,
com aixecarà aquesta ànima
oprimida i presonera,
de la seva terrenal presó,
cap al teu bell raig, el vol!

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=UHmkjn3c37g

 

SEI ROMANZE / SIS ROMANCES (GIUSEPPE VERDI): No. 2 “La zingara / La gitana”

Mai 6, 2013

gitana_luna_poema_romantico

 

Text de: S. Manfredo Maggioni

Original Italià

Chi padre mi fosse, qual patria mi sia,
Invano la gente chiamando mi va;
Del primo mai seppi ed è patria mia
La terra che un fiore, che un frutto mi dà.
Dovunque il destino m’addita un sentiero,
Io trovo un sorriso, io trovo un amor;
Perchè del passato darommi pensiero,
Se l’ora presente è lieta al mio cor?
Può, è vero, il domani un torbido velo
Dell’aure serene l’aspetto turbar;
Ma s’oggi risplende azzurro il mio cielo,
Perchè rattristarmi d’un dubbio avvenir?
Io sono una pianta che ghiaccio non spoglia,
Che tutto disfida del verno il rigor;
Se fronda qui cade, là un’altra germoglia,
In ogni stagione son carca di fior.

Traducció al Català

Qui fou el meu pare, quina és la meva pàtria,
en va la gent em pregunta;
del primer, mai n’he sabut res i és pàtria meva
la terra que una flor, que un fruit em dóna.
Arreu on el destí m’assenyala un camí,
jo trobo un somriure, trobo un amor;
per què hauria de pensar en el passat
si l’hora present m’omple el cor de joia?
Podria, és veritat, demà un tèrbol vel
torbar el caire de l’aura serena,
però si avui l’atzur del meu cel resplendeix,
per què entristir-me per un futur incert?
Jo sóc una planta que el gel no desfulla,
que repta en escreix el rigor de l’hivern;
si aquí cau una branca, allà en rebrota una altra,
tot l’any estic carregada de flors.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=7WkG9alu80U

SEI ROMANZE / SIS ROMANCES (GIUSEPPE VERDI): No. 1 “Il tramonto / Sol ponent”

Mai 5, 2013

posta de sol amb gavina

 

Text de: Andrea Maffei

Original Italià

Amo l’or del giorno che muore
Quando il sole già stanco declina,
E nell’onde di queta marina
Veggo il raggio supremo languir.
In quell’ora mi torna nel core
Un’età più felice di questa;
In quell’ora dolcissima e mesta
Volgo a te, cara donna, il sospir.

L’occhio immoto ed immoto il pensiero,
Io contemplo la striscia lucente
Che mi vien dal seren, dal sereno occidente
La quiete solcando, solcando del mar
E desio di quell’aureo sentiero
Ravviarmi sull’orma infinita
Quasi debba la stanca mia vita
Ad un porto di pace guidar.

Traducció al Català

Estimo l’hora baixa del dia que mor
quan el sol ja cansat declina
i, en l’onada de la mar tranquil•la,
veig el darrer raig llanguir.
En aquell moment, em torna al cor
un temps més feliç que aquest;
en aquell moment, dolcíssim i trist,
t’adreço, estimada dona, el sospir.

Els ulls immòbils i immòbil el pensament,
jo contemplo la llenca resplendent
que m’arriba del serè, del serè ponent,
el plàcid solcar, solcar del mar
i desitjo que aquell sender daurat
m’encamini per el rastre infinit
com si la meva cansada vida,
cap a un port de pau, m’hagués de conduir.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=YJYyHSF31MQ