Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 10. Rast / Repòs

 

Text de: Wilhelm Müller

 

Original Alemany

 

Nun merk’ ich erst, wie müd’ ich bin,
Da ich zur Ruh’ mich lege:
Das Wandern hielt mich munter hin
Auf unwirtbarem Wege.
Die Füße frugen nicht nach Rast,
Es war zu kalt zum Stehen;
Der Rücken fühlte keine Last,
Der Sturm half fort mich wehen.

 

In eines Köhlers engem Haus
Hab’ Obdach ich gefunden;
Doch meine Glieder ruh’n nicht aus:
So brennen ihre Wunden.
Auch du, mein Herz, in Kampf und Sturm
So wild und so verwegen,
Fühlst in der Still’ erst deinen Wurm
Mit heißem Stich sich regen!

 

Traducció al Català

 

Ara em dono compte de què estic molt cansat,
i per això m’ajec a descansar:
el caminar per aspres camins
m’ha mantingut despert.
Els peus no em demanaren descans,
però feia massa fred per aturar-me;
l’esquena no sentia el pes,
la tempesta m’ajudà a continuar.

 

A la caseta d’un carboner
he trobat aixopluc;
però els meus membres no troben repòs:
per la coïssor de les seves ferides.
També tu, oh cor meu, tan audaç i fogós
en el combat i la tempesta,
sents només en el repòs
com, amb la seva punyent fiblada,
es belluga el teu cuc!

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=5v7AsJcjNfc

 

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: