Fünf Gesänge für eine Singstimme mit Pianofortebegleitung Op. 9 / Cinc cançons per a una veu amb acompanyament de piano Op. 9 (Eugen d’Albert): No. 4 “Zur Drossel sprach der Fink / El pinsà digué al tord”

two-love-birds-on-a-tree-branch-trude-janssen

 

Text de: Peter Cornelius

Original Alemany

Zur Drossel sprach der Fink:
“Komm’ mit liebe Drossel, komm’ eilig, komm’ fink!
heut’ tanzen die Blumen im moosglatten Wald,
komm’ mit, liebe Drossel, komm’ eilig, komm’ bald!

“Wir setzen uns auf die Äste,
und musiciren zum Feste,
und schauen zu, wie sie tanzen, von fern,
ich habe die Blumen so gern!”

Da flogen zum Walde die zwei;
wie flogen sie eilig um Walde, juhei!
“Frisch auf!” rief der Fink, als die Blumen er sah;
“so tanzet nun, Drosel und Finke sind da!”

Und Fink und Drossel singen,
die Blumen den Reigen schlingen,
und tanzen froh über Tal und Höh’n.
Wie tanzten die Blumen so schön!

Und als der Tanz nun aus,
da flogen der Fink und die Drossel nach Haus;
die Blumen schlossen die Kelchblätter zu,
und hielten nach fröhlichem Tage nun Ruh’.

Als Fink und Drossel sich schieden,
so recht von Herzen zu frieden,
da rief der lustige Fink noch von fern:
“Ich habe die Blumen so gern!”

Traducció al Català

El pinsà digué al tord:
“Vine amb mi estimat tord, vine de pressa!
Avui les flors dansen en el pla molsós del bosc,
vine amb mi, estimat tord, vine aviat!”.

“Seurem a les branques
i farem música per a la festa
i veurem com ballen, de lluny,
m’agraden tant les flors!”.

Així, tots dos volaren cap al bosc
i com anaren de pressa, visca!
“Som-hi” cridà el pinsà quan veié les flors:
“balleu ara, el tord i el pinsà són aquí!”.

I el pinsà i el tord canten,
les flors en rotllana s’entrellacen
i, damunt valls i tossals, ballen joioses.
Què bé que dansen les flors!

I quan s’acaba la dansa,
el pinsà i el tord tornen a casa;
les flors tanquen els calzes
i reposen, després d’un dia joiós.

Quan el pinsà i el tord s’acomiaden,
de tot cor satisfets,
de lluny, crida encara l’alegre pinsà:
“M’agraden tant les flors!”.

 

 

Etiquetes:

Deixa un comentari