“Das Lieben bringt groß’ Freud’ / Estimar porta una gran joia” WoO VI/7, no. 4 (Max Reger)

Text: Cançó popular

Original Alemany

Das Lieben bringt groß’ Freud’,
es wissen’s alle Leut’;
Weiß mir ein schönes Schätzelein
mit zwei schwarzbraunen Äugelein,
das mir das Herz erfreut.’

Sie hat schwarzbraune Haar!
Dazu zwei Äuglein klar.
Ihr sanfter Blick, ihr Zuckermund
hat mir das Herz im Leib verwundt,
hat mir mein Herz verwundt.

Ein Brieflein schrieb’ sie mir,
ich soll treu bleiben ihr;
drauf schickt’ ich ihr ein Sträußelein
von Rosmarin und Nägelein;
sie soll mein eigen sein!

Mein eigen soll sie sein,
keinem andern mehr als mein!
So leben wir in Freud und Leid,
bis dass der Tod uns beide scheid’.
Leb’ wohl, mein Schatz, leb wohl!

Traducció al Català

Estimar porta una gran joia
això ho sap tothom;
jo conec un formós petit tresor
amb dos ulls castanys
que alegra el meu cor.

Ella té els cabells castanys!
I a més dos ullets clars.
El seu dolç esguard, la seva boca de sucre,
han ferit el meu cor,
han ferit el meu cor.

Ella m’ha escrit una carta
dient que li haig de ser fidel;
llavors jo li he enviat un petit ram
de romaní i nards;
ella ha de ser meva!

Ella ha de ser meva
i de ningú més que meva!
Així viurem en la joia i el dolor
fins que la mort ens separi.
Adéu, tresor meu, adéu!

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=ET3DIRaQUPQ

Etiquetes: Max Reger