Archive for 13/04/2018

“Huldigung / Homenatge” D. 240 (Franz Schubert)

Abril 13, 2018

homenatge

Text de: Ludwig Gotthard Theobul Kosegarten

Original Alemany

Gar verloren, ganz versunken
In dein Anschaun, Lieblinginn,
Wonnebebend, liebetrunken,
Schwingt zu dir der Geist sich hin.
Nichts vermag ich zu beginnen,
Nichts zu denken, dichten, sinnen.
Nichts ist, was das Herz mir füllt,
Huldinn, als dein holdes Bild.

Süsse, Reine, Makellose,
Edle, Theure, Treffliche,
Ungeschminkte rothe Rose,
Unversehrte Lilie,
Anmuthreiche Anemone,
Aller Schönen Preis und Krone,
Weißt du auch, Gebieterinn,
Wie ich ganz dein eigen bin?

Huldinn, dir hab’ich ergeben
Seel’ und Leib und Herz und Sinn.
Ohne dich wär Tod das Leben,
Und mit dir der Tod Gewinn.
Süsser ist es, dir zu frohnen,
Als zu tragen goldne Kronen.
Edler, deinem Dienst sich weihn,
Als des Erdballs Herrscher seyn.

Wenn ich, Traute, dich erblicke,
Wird die Seele mir so klar.
Wenn ich dir die Hände drücke,
Zuckt’s in mir so wunderbar.
Des Olympos hohe Zecher
Labt nicht so der Nektarbecher
Der Ambrosia Genuß,
Als mich labt dein keuscher Kuß.

Mich umbeben süsse Schauer,
Kraft und Athem mangelt mir,
Freude schüttelt mich und Trauer,
Bange Scheu und Gluthbegier,
Wann ich mich dem Heiligthume
Deines Kelches, edle Blume,
Zitternd nahe, Nelkenduft
Mich umweht und Ambraluft.

Könnt’ ich, ach, dich nur umschmiegen
Einen langen Sommertag,
Dir am offnen Busen liegen,
Lauschend deines Herzens Schlag!
Könnt’ ich, ach, dich nur umflechten
In den längsten Winternächten,
Eingewiegt in seidnen Traum,
Auf des Busens Schwanenflaum.

Könnt’ ich, ach, mein ganzes Leben
Einzig dir, Ellwina, weihn!
Dürft’ich handeln, dulden, streben,
Für dich und mit dir allein!
Wahrlich, dann wär Daseyn Wonne!
Und wann meines Lebens Sonne
Unterging’ in Finsterniß,
O, so wär auch Tod mir süß.

Sollte Dunkel Den umweben,
Dem Ellwinens Auge glänzt?
Sollt’ ich vor der Urne beben,
Die Ellwina weinend kränzt?
Sollt’ ich nicht, du kühle Kammer,
In dir schlummern sonder Jammer?
Horch! Ellwina, wehmuthvoll
Seufzt: mein Liebling, schlummre wohl!

Und wie bald ist nicht verschwunden
Jenes Schlummers kurze Nacht!
Horch, es jubelt: Ueberwunden!
Schau, der ewge Tag erwacht!
Dann du Theure, dann du Eine,
Bist du ganz und ewig Meine!
Trennung ist das Loos der Zeit!
Ewig einigt Ewigkeit!

Traducció al Català

Completament perdut, completament absort
en la teva contemplació, estimada,
tremolant de delit, ebri d’amor,
el meu esperit es llança al teu envers.
No puc emprendre res,
ni pensar, escriure poesia o rumiar.
No hi ha res que ompli el meu cor,
oh encant meu, que no sigui la teva encisadora imatge.

Dolça, pura, immaculada,
noble, preciosa, superba,
rosa vermella sense afaits,
lliri intacte,
anemone plena de gràcia,
lloança i corona de tota bellesa,
saps tu també, sobirana meva,
que sóc completament teu?

Encantadora, jo t’he donat
l’ànima i el cos i el cor i l’esperit.
Sense tu, la vida seria la mort
i amb tu, la mort un benefici.
És més dolç de ser el teu esclau
que portar una corona d’or.
És més noble d’estar al teu servei
que ser l’amo del món.

Quan t’esguardo, estimada,
s’il•lumina la meva ànima.
Quan t’agafo les mans
sento un batec tan meravellós.
Un bevedor allà dalt a l’Olimp,
no es delecta pas tant amb la copa de nèctar
o el gaudi de l’ambrosia,
com ho faig jo amb les teves castes besades.

Dolces esgarrifances em fan tremolar,
la força i l’alè em manquen,
la joia i la tristor,
una neguitosa feredat i un desig ardent,
em sacsegen quan m’atanso al santuari
del teu calze, oh noble flor,
i tremolejant, proper, els perfum dels clavells
i la flaire de l’ambre m’envolten.

Ai, si tan sols pogués restar abraçat amb tu
un llarg dia d’estiu,
raure en el teu pit obert,
escoltant els batecs del teu cor!
Ai, si em pogués entrelligar amb tu
a les llargues nits d’hivern,
bressolat en un somni sèric,
damunt del plomissol de cigne del teu pit.

Ai, si pogués consagrar tota la meva vida
tan sols a tu, Elvina!
Si pogués actuar, sofrir, maldar
per a tu i solament per a tu!
Llavors veritablement l’existència seria una delícia!
I quan el sol de la meva vida
es pongués en les tenebres
oh, també per a mi seria dolça la mort.

És que la foscúria ha d’embolcallar
aquell per a qui brillen els ulls d’Elvina?
Hauria de tremolar davant el taüt
en el que Elvina plorant posa una corona?
No hauria, oh tu freda estança,
de dormir dintre teu sense plànyer-me?
Escolteu! Elvina plena de tristor
sospira: estimat meu, que dormis bé!

I bé que no desapareixerà de pressa
la curta nit d’aquest somni!
Escolteu, hi ha alegria: victòria!
Mireu, el dia etern es desperta!
Aleshores tu l’estimada, tu l’única,
has de ser del tot meva per sempre!
La separació és el fat del temps!
L’eternitat uneix per sempre!