“Auf einen Kirchhof / A un cementiri” D. 151 (Franz Schubert)

cemetery-021

Text de: Franz Xaver Freiherr von Schlechta

Original Alemany

Sei gegrüßt, geweihte Stille,
Die mir sanfte Trauer weckt,
Wo Natur die bunte Hülle
Freundlich über Gräber deckt.

Leicht von Wolkenduft getragen,
Senkt die Sonne ihren Lauf,
Aus der finstern Erde schlagen
Glühend rote Flammen auf!

Ach, auch ihr, erstarrte Brüder,
Habet sinkend ihn vollbracht;
Sankt ihr auch so herrlich nieder
In des Grabes Schauernacht?

Schlummert sanft, ihr kalten Herzen,
In der düstern langen Ruh’,
Eure Wunden, eure Schmerzen
Decket mild die Erde zu!

Neu zerstören, neu erschaffen
Treibt das Rad der Weltenuhr,
Kräfte, die im Fels erschlaffen,
Blühen wieder auf der Flur!

Und auch du, geliebte Hülle,
Sinkest zuckend einst hinab,
Und erblühst in schönster Fülle
Neu, ein Blümchen auf dem Grab.

Wankst, ein Flämmchen durch die Grüfte,
Irrest flimmernd durch den Moor,
Schwingst, ein Strahl, dich in die Lüfte,
Klingest hell, ein Ton, empor!

Aber du, das in mir lebet,
Wirst auch du des Wurmes Raub?
Was entzückend mich erhebet,
Bist auch du nur eitel Staub?

Nein, was ich im Innern fühle,
Was entzückend mich erhebt,
Ist der Gottheit reine Hülle,
Ist ihr Hauch, der in mir lebt.

Traducció al Català

Et saludo silenci sagrat,
que desvetlles en mi una dolça tristor,
allà on l’acolorit embolcall de la natura,
cobreix amablement les tombes.

Portat amb lleugeresa per la flaire dels núvols
el sol s’esfondra en el seu curs,
de la fosca terra es desfermen
vermelles flames ardents!

Ai, també vosaltres, germans enrigidits,
heu acabat el vostre trajecte anant a fons;
heu també davallat tan magníficament
a l’horrible nit de la tomba?

Dormiu plàcidament, vosaltres, cors gèlids,
en el llarg, tenebrós repòs,
les vostres ferides, les vostres penes
benignament les cobreix la terra!

Destruir de nou, crear de nou,
és el que emmena la roda del rellotge del temps,
les forces que dormen a les roques,
brosten de nou en els camps!

I tu també, estimat embolcall,
t’enfonsaràs algun dia tremolant,
i floriràs en la plenitud més bella,
tot nou, una flor damunt la tomba.

Vacil•les, una petita flama pels sepulcres,
erres amb llum tremolosa pels aiguamolls,
saltes, un raig de llum, en l’aire,
una nota que ressona clara, amunt!

Però tu, que vius dintre meu,
seràs també la presa dels cucs?
El que amb encís m’enalteix,
ets tu també no res més que pols insubstancial?

No, el que sento al meu interior,
el que amb encís m’enalteix,
és el pur embolcall de la divinitat,
és el seu alè que viu a dintre meu.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=k2hSWl-SOC8

 

 

Anuncis

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: