“Der Jüngling auf dem Hügel / El jovencell al tossal” op. 8, no. 1, D. 702 (Franz Schubert)

young man on a hill

Cicle: Vier Lieder

Text de: Heinrich Hüttenbrenner

Original Alemany

Ein Jüngling auf dem Hügel
Mit seinem Kummer saß,
Wohl ward der Augen Spiegel
Ihm trüb’ und tränennaß.

Sah frohe Lämmer spielen
Am grünen Felsenhang,
Sah frohe Bächlein quillen
Das bunte Tal entlang;

Die Schmetterlinge sogen
Am roten Blütenmund,
Wie Morgenträume flogen
Die Wolken in dem Rund;

Und Alles war so munter,
Und Alles schwamm in Glück,
Nur in sein Herz hinunter
Sah nicht der Freude Blick.

Ach, dumpfes Grabgeläute
Im Dorfe nun erklang,
Schon tönte aus der Weite
Ein klagender Gesang;

Sah nun die Lichter scheinen,
Den schwarzen Leichenzug,
Fing bitter an zu weinen,
Weil man sein Röschen trug.

Jetzt ließ den Sarg man nieder,
Der Totengräber kam,
Und gab der Erde wieder,
Was Gott aus selber nahm.

Da schwieg des Jünglings Klage,
Und betend ward sein Blick,
Sah schon am schönem Tage
Des Wiedersehens Glück.

Und wie die Sterne kamen,
Der Mond heraufgeschifft,
Da las er in den Sternen
Der Hoffnung hohe Schrift.

Traducció al Català

Un jovencell dalt d’un tossal
seia amb la seva pena,
i aviat els seus ulls s’entelaren
i s’ompliren de llàgrimes.

Veia com uns anyells jugaven joiosos
als verds pendents de rocam,
veia córrer l’alegre rierol
al llarg de la vall plena de colors;

les papallones xuclaven
a la boca vermella de les flors,
com somnis del matí, volaven
els núvols, tot al voltant;

i tot era tan alegre,
tot semblava nedar en la benaurança,
tan sols a dins del seu cor
no s’hi veia l’esguard de la joia.

Ai las, sordes campanades de morts
ressonaven ara al vilatge,
a la llunyania ja se sentia
un cant de lamentació;

al veure refulgir la llum dels ciris
i el negre seguici fúnebre,
començà a plorar amargament
perquè portaven la seva petita Rosa.

Tot seguit davallaren el fèretre,
l’enterramorts arribà
i retornà a la terra
el que Déu li havia llevat.

Llavors cessà el plany del jovencell
i pregador esdevingué el seu esguard,
ja albirava els dies feliços,
la joia del retrobament.

I quan aparegueren les estrelles
i la lluna singlava pel cel,
llegí aleshores al firmament,
el sublim missatge de l’esperança.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=zB4Mh6U9VRQ

 

 

 

Anuncis

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: