“Laura am Klavier / Laura al piano” D. 388b (Franz Schubert)

lady-playing-piano

Text de: Friedrich von Schiller

Original Alemany

Wenn dein Finger durch die Saiten meistert,
Laura, jetzt zur Statue entgeistert,
Jetzt entkörpert steh’ ich da.
Du gebietest über Tod und Leben,
Mächtig, wie von tausend Nervgeweben
Seelen fordert Philadelphia!

Ehrerbietig leiser rauschen
Dann die Lüfte, dir zu lauschen;
Hingeschmiedet zum Gesang
Stehn im ew’gen Wirbelgang,
Einzuzieh’n die Wonnefülle,
Lauschende Naturen stille.
Zauberin! mit Tönen, wie
Mich mit Blicken, zwingst du sie.

Seelenvolle Harmonien wimmeln,
Ein wollüstig Ungestüm,
Aus ihren Saiten, wie aus ihren Himmeln
Neugebor’ne Seraphim;
Wie, des Chaos Riesenarm entronnen,
Aufgejagt vom Schöpfungssturm, die Sonnen
Funkelnd fuhren aus der Nacht,
Strömt der Töne Zaubermacht.

Lieblich jetzt, wie über glatten Kieseln
Silberhelle Fluten rieseln,
Majestätisch prächtig nun,
Wie des Donners Orgelton,
Stürmend von hinnen jetzt, wie sich von Felsen
Rauschende, schäumende Gießbäche wälzen,
Holdes Gesäusel bald,
Schmeichlerisch linde,
Wie durch den Espenwald
Buhlende Winde,

Schwerer nun und melancholisch düster,
Wie durch toter Wüsten Schauernachtgeflüster,
Wo verlornes Heulen schweift,
Tränenwellen der Cocytus schleift.

Mädchen, sprich! Ich frage, gib mir Kunde:
Stehst mit höhern Geistern du im Bunde?
Ist’s die Sprache, lüg’ mir nicht,
Die man in Elysen spricht?

Traducció al Català

Quan els teus dits senyoregen les tecles,
Laura, romanc, adés com una estàtua sense ànima,
adés com una ànima sense cos.
Tu regnes damunt la vida i la mort,
poderosa, com els milers de teixits nerviosos
que Filadèlfia estimula en les ànimes.

Aleshores, respectuosos, els ventijols remoregen
més fluixet per escoltar-te;
aferrats en el cant
giravolten sense parar,
per inhalar l’esplet de goig,
com éssers escoltants es deturen.
Embruixadora! Els captives amb els sons
com a mi amb el teu esguard.

Harmonies commovedores es congrien,
en voluptuosa vehemència,
a les seves cordes, com serafins
acabats de néixer al cel;
tal com, enfugits del braç gegantí del caos,
encalçats per la tempesta de la creació, els sols
sorgiren espurnejants de la nit,
així brolla el poder màgic dels teus sons.

Adés amb dolçor, com les clares onades
argentades corren damunt còdols polits,
adés esplèndidament majestàtics,
com el so retronant de l’orgue,
adés impetuosos, com torrents bramulants,
escumejants, que es precipiten de les roques,
adés com un murmuri encisador
que afalaga gentilment
com un ventijol suau
bufant per un bosc de trèmols,

adés més greus i foscament melancòlics,
com el xiuxiueig de la nit tenebrosa a través
de l’erm desert, on ronden udols perduts,
i el Cocit arrossega en ones de llàgrimes.

Noia, digues-me! Et demano que em facis saber:
tens alguna relació amb esperits celestials?
És aquest el llenguatge, et prego que no m’enganyis,
que es parla a l’Elisi?

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=3zkRMlMaSc8

 

Anuncis

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: