“Der Schatzgräber / El cercador de tresors” D. 256 (Franz Schubert)

schatzgraeber

Text de: Johann Wolfgang von Goethe

Original Alemany

Arm am Beutel, krank am Herzen
Schleppt’ ich meine langen Tage.
Armuth ist die größte Plage,
Reichthum ist das höchste Gut!
Und zu enden meine Schmerzen
Ging ich, einen Schatz zu graben.
“Meine Seele sollst du haben!”
Schrieb ich hin mit eignem Blut.

Und so zog ich Kreis’ um Kreise,
Stellte wunderbare Flammen,
Kraut und Knochenwerk zusammen;
Die Beschwörung war vollbracht.
Und auf die gelernte Weise
Grub ich nach dem alten Schatze
Auf dem angezeigten Platze;
Schwarz und stürmisch war die Nacht.

Und ich sah ein Licht von weiten,
Und es kam gleich einem Sterne
Hinten aus der fernsten Ferne,
Eben als es zwölfe schlug.
Und da galt kein Vorbereiten,
Heller ward’s mit einemmale
Von dem Glanz der vollen Schale,
Die ein schöner Knabe trug.

Holde Augen sah ich blinken
Unter dichtem Blumenkranze;
In des Trankes Himmelsglanze
Trat er in den Kreis herein.
Und er hieß mich freundlich trinken;
Und ich dacht’: es kann der Knabe
Mit der schönen lichten Gabe
Wahrlich nicht der Böse sein.

“Trinke Muth des reinen Lebens!
Dann verstehst du die Belehrung,
Kommst mit ängstlicher Beschwörung
Nicht zurück an diesen Ort.
Grabe hier nicht mehr vergebens!
Tages Arbeit, Abends Gäste,
Saure Wochen, Frohe Feste!
Sei dein künftig Zauberwort.”

Traducció al Català

Amb la butxaca buida i el cor malalt,
anava empenyent els meus llargs dies.
La pobresa és la més gran desgràcia,
la riquesa, el bé més preuat!
I per posar fi a les meves penes,
me’n vaig anar a cercar un tresor.
“Et dono a canvi la meva ànima!”
Vaig escriure amb la meva pròpia sang.

I així em vaig posar a traçar cercles i més cercles,
vaig encendre prodigiosos focs
amb herbes i ossos màgics;
l’encanteri es va realitzar.
I amb el procediment après,
vaig excavar cercant el vell tresor
en el lloc indicat;
la nit era negre i tempestuosa.

Llavors vaig veure una llum a la llunyania
que semblava com la d’una estrella
des de l’espai més remot,
just quan tocaven a mitjanit.
I, tot d’una, sense cap prevenció,
esdevingué més clara,
era la llum d’una copa plena
que portava un formós noiet.

Vaig veure resplendir un ulls encisadors
sota una espessa corona de flors;
amb l’esclat d’aquella libació celestial,
el noiet penetrà dins del meu cercle.
Amablement em demanà de beure;
jo vaig pensar: veritablement aquest noi,
amb la seva bonica, lluminosa ofrena,
no pot ser cap criatura maligna.

“Beu el coratge de l’autèntica vida!
I així entendràs la meva ensenyança,
amb paorosos encanteris
no tornis mai a aquest indret.
No excavis més endebades!
Treballar de dia, visites al vespre,
setmanes penoses, alegres festes!
Que aquestes siguin, des d’ara,
les teves paraules màgiques.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=1Z7F7rr5R-Q

 

Advertisements

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: