“Poèmes d’automne / Poemes de tardor” No. 4 “Invocation / Invocació” (Ernest Bloch)

priestesses

Text de: Béatrix Rodès

Original Francès

Les colonnes du temple s’animent
d’une pâleur plus chaude dans la pourpre du couchant.
C’est l’heure pacifique où le bois de sycomores
s’emplit de mystère et d’aménité.
Sur la stèle fruste de la clairière sacrée,
la prêtresse a déposé la cassolette fumante.
Une à une, les mains jointes,
les vierges, drapées en la candeur de leurs mols vêtements,
défilent dans la sente tracée par leurs pas et se prosternent,
les bras croisés sur la gorge, dans l’attitude adorante du rite.
Devant l’autel où brûle l’offrande parfumée,
et tandis que la flamme monte,
monte vers les feuilles attardées aux rameaux,
tandis que l’air vibre alentour
et qu’à travers les voiles de fumée
les arbres semblent chanceler et se raidir
en des poses extatiques,
des formes blanches encore émergent du lointain flou,
telles de grandes fleurs étranges,
à leur approche, le bois s’abime dans le silence,
et recueille son âme éparse.
C’est l’heure pacifique.

Traducció al Català

Les columnes del temple s’aviven
amb una pal•lidesa més càlida a la llum púrpura de ponent.
És l’hora pacífica quan el bosc de sicòmors
s’omple de misteri i de bonesa.
Damunt la rústega estela, a la clariana sagrada,
la sacerdotessa hi ha posat el pebeter fumant.
D’una a una, agafades de la mà,
les verges, encobertes en la candidesa
de llurs flonges vestidures,
desfilen en el viarany traçat per llurs passos i es prostren,
amb els braços creuats al coll, en la positura de veneració del ritu.
Davant l’altar on crema l’ofrena perfumada,
i mentre s’enlaira la flama,
s’enlaira vers les fulles tardanes a les branques,
mentre que l’aire vibra a l’entorn
i que a través dels vels de fum
els arbres semblen trontollar i encarcarar-se
en posats extàtics,
unes formes blanques sorgeixen encara de la llunyania boirosa,
al seu atansament, el bosc cau en el silenci
i recull la seva ànima esparsa.
És l’hora pacífica.

Anuncis

Etiquetes:

Una resposta to ““Poèmes d’automne / Poemes de tardor” No. 4 “Invocation / Invocació” (Ernest Bloch)”

  1. franc1963 Says:

    El món femení, subtil, misteriós, íntim, “invocat” per la ploma d’una poetessa. Paraules de tardor per atansar l’esperit a l’estació on la natura s’amaga cap endins.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: