“Suite sobre versos de Miquel Àngel, op. 145a. No. 7: All’esule / A l’exili” (Dmitri Xostakóvitx)

dante's inferno

Text de: Michelangelo Buonarroti

Original Italià

Quante dirne si de’ non si può dire,
chè troppo agli orbi il suo splendor s’accese:
Biasmar si può più ‘l popol che ‘l offese,
c’al suo men pregio ogni maggior salire.

Questo discese a’ merti del fallire,
per l’util nostro, e poi a Dio ascese:
E le porte che ‘l ciel non gli contese,
la patria chiuse al suo guisto desire.

Ingrata, dico, e della suo fortuna
a suo danno nutrice; ond’ è ben segnio,
c’ a’ più perfetti abonda di più guai.

Fra mille altre ragion sol ha quest’ una:
Se par non ebbe il suo esilio indegnio,
simil uom nè maggior non naqque mai.

Text en rus

Как будто чтим, а все же честь мала.
Его величье взор наш ослепило.
Что чернь корить за низкое мерило,
Когда пуста и наша похвала!

Он ради нас сошел в обитель зла;
Господне царство лик ему явило;
Но дверь, что даже небо не закрыло,
Пред алчущим отчизна заперла.

Неблагодарная! Себе на горе
Ты длила муки сына своего;
Так совершенству низость мстит от века,

Один пример из тех, которых – море!
Как нет подлей изгнания его,
Так мир не знал и выше человека.

Transliteració a l’alfabet llatí

Kak budto chtim, a vsyo zhe chest’
mala.
Yevo velichye vzor nash oslepilo.
Chto chern’ korit na nizkoye merilo,
Kogda pusta i nasha pokhvala!
On radi nas soshol v obitel’ zla;
Gospodne tsarstvo lik yemu yavilo;
No dver, chto dazhe nebo ne zakrylo,
Pred Dante otchizna zlobno zaperla.
Neblagodarnaya! Sebe na gore
Ty dlila muki syna svoyevo;
Tak sovershenstvu nizost’ mstit ot veka.
Odin primer iz tekh, kotorykh more!
Kak net podley izgnaniya yevo,
Tak mir ne znal i vyshe cheloveka!

Traducció al Català

Tot el que es podria dir d’ell, no es pot dir,
car prou que la seva esplendor enlluerna els nostres ulls:
es pot més aviat blasmar el poble que l’ofengué,
i menys a tots els més grans de voler assolir la seva menor virtut.

Per al nostre bé, ell davallà fins als que mereixien
llur malguany i després s’enlairà vers Déu:
i les portes que el cel no li barrà,
la pàtria les hi tancà als seus justos anhels.

Ingrata, dic, és la fortuna que es nodreix
en el seu dany; un bon senyal
que ella farceix d’infortunis als més perfectes.

Entre mil altres raons, n’hi ha prou només amb una:
si cap exili fou mai més indigne que el seu,
cap home igual o més gran que ell ha mai nascut.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=TfiQEIfey_M

 

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: