“Suite sobre versos de Miquel Àngel, op. 145a. No. 3: Amore / Amor” (Dmitri Xostakóvitx)

Portrait of a Lady of the Court of Milan

Text de: Michelangelo Buonarroti

Original Italià

Dimmi di grazia, amor, se gli occhi i mei
veggono ‘l ver della beltà ch’aspiro,
o s’io l’ho dentro allor che, dov’ io miro,
veggio più bello el viso di costei.

Tu ‘l de’ saper, po’ che tu vien con lei
a torm’ ogni mie pace, ond’ io m’adiro:
Nè vorre’ manco un minimo sospiro,
nè men ardente foco chiederei.

La beltà che tu vedi è ben da quella;
ma crescie poi ch’a miglior loco sale,
se per gli occhi mortali all’ alma corre.

Quivi si fa divina, onesta e bella,
com’ a sè simil vuol cosa immortale:
Questa, e non quella, a gli occhi tuo’ precorre.

Text en rus

Скажи, Любовь, воистину ли взору
Желанная предстала красота,
Иль то моя творящая мечта
Случайный лик взяла себе в опору?

Тебе ль не знать? – Ведь с ним по уговору
Ты сна меня лишила. Пусть! Уста
Лелеют каждый вздох, и залита
Душа огнём, не знающим отпору.

Ты истинную видишь красоту,
Но блеск её горит, всё разрастаясь,
Когда сквозь взор к душе восходит он;

Там обретает божью чистоту,
Бессмертному творцу уподобляясь, –
Вот почему твой взгляд заворожён.

Transliteració a l’alfabet llatí

—Skazhi, Lyubov’, voistinu li vzoru
Zhelannaya predstala krasota,
Il to moya tvoryashchaya mechta
Sluchayny lik vzyala sebe v oporu?
Tebe l’ ne znat? Ved s nym po ugovoru
Ty sna menya lishila. Pust’! Usta
Leleyut kazhdy vzdokh, i zalita
Dusha ognyom, ne
znayushchim otporu.
—Ty istinnuyu vidish’ krasotu,
No blesk eyo gorit, vsyo razrastayas’,
Kogda skvoz’ zvor k dushe
voskhodit on;
Tam obretayet bozhyu chistotu,
Bessmertnomu tvortsu upodoblyayas’,—
Vot pochemu tvoy vzglyad zavorozhon.

Traducció al Català

Digues-me si et plau, amor, si els meus ulls
veuen de veres la beutat que anhelo,
o si la tinc a dintre meu quan, arreu on miro,
veig més bell el rostre d’aquesta dona.

Tu ho has de saber, car tu véns amb ella
a toldre tota la meva pau, cosa que em fa enuig:
no voldria pas un mínim sospir,
ni tampoc demanaria una flama ardent.

La beutat que tu veus és ben bé la d’ella,
però creix més enllà al enlairar-se cap un millor lloc,
si a través dels ulls mortals arriba a l’ànima.

Allà es fa divina, honesta i bella,
el símil que vol tota cosa immortal:
aquesta, i no aquella, arriba abans als teus ulls.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=yqngaD3GWh0

 

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: