“Suite sobre versos de Miquel Àngel, op. 145a. No. 1: Verità / Veritat” (Dmitri Xostakóvitx)

arbre sec

Text de: Michelangelo Buonarroti

Original Italià

Signor, se vero è alcun proverbio antico,
questo è ben quel, che chi può, mai non vuole.
Tu hai creduto a favole e parole,
e premiato chi èl del ver nimico.

Io sono, e fui già tuo buon servo antico;
a te son dato come i raggi al sole;
e del mio tempo non t’incresce o duole,
e men ti piaccio se più m’affatico.

Già sperai ascender per la tuo altezza;
e ‘l giusto peso, e la potente spada
fassi al bisogno, e non la voce d’ecco.

Ma ‘l cielo è quel ch’ogni virtù disprezza
locarla al mondo, se vuol ch’altri vada
a prender frutto d’un arbor ch’è secco.

Text en rus

Есть истины в реченьях старины,
И вот одна: кто может, тот не хочет;
Ты внял, Синьор, тому, что ложь стрекочет,
И болтуны тобой награждены;

Я ж – твой слуга: мои труды даны
Тебе, как солнцу луч, – хоть и порочит
Твой гнев всё то, что пыл мой сделать прочит,
И все мои страдания не нужны.

Я думал, что возьмёт твоё величье
Меня к себе не эхом для палат,
А лезвием суда и гирей гнева;

Но есть к земным заслугам безразличье
На небесах, и ждать от них наград –
Что ожидать плодов с сухого древа.

Transliteració a l’alfabet llatí

Est istiny v rechenyakh stariny,
I vot odna: kto mozhet, tot ne khochet.
Ty vnyal, Gospod’, tomu, chto
lozh’ strekochet,
I boltuny toboy nagrazhdeny;
Ya zh—tvoy sluga: moi trudy dany
Tebe, kak solntsu luch,—khot’
i porochit
Tvoy gnev vsyo to, chto pyl moy
sdelat’ prochit,
I vse moi staranya ne nuzhny.
Ya dumal, chto vozmyot tvoyo velichye
Menya k sebe ne ekhom dlya palat,
A lezviyem suda i girey gneva;
No est’ k zemnym zaslugam
bezrazlichye
Na nebesakh—i znat’ ot nikh nagrad,—
Chto ozhidat’ plodov s sukhovo dreva.

Traducció al Català

Senyor, si ver és algun proverbi antic,
és ben bé el que diu que qui pot, mai no vol.
Tu has cregut en faules i paraules,
i premiat a qui, de la veritat, és enemic.

Jo sóc i he estat el teu bon vell servidor;
sotmès a tu com els raigs al sol;
i del meu temps no et commous ni et dols,
i menys et plac quan més m’esforço.

Esperava enlairar-me a la teva alçària;
que el just balanç i l’espasa potent
m’ajudessin, no la veu de l’eco.

Però el cel és qui menysté de plaçar
tota virtut en el món, vol que hom vagi
a prendre el fruit d’un arbre ja sec.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=A63_d_qVMqc

 

Anuncis

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: