“Unendliche Freude / Goig sense fi” D. 54 (Franz Schubert)

Elisi

Text de: Friedrich von Schiller

Original Alemany

Vorüber die stöhnende Klage!
Elysium’s Freudengelage
Ersäufen jegliches Ach.
Elysium’s Leben
Ewige Wonne, ewiges Schweben
Durch lachende Fluren ein flötender Bach.

Jugendlich milde
Beschwebt die Gefilde
Ewiger Mai;
Die Stunden entfliehen in goldenen Träumen,
Die Seele schwillt aus in unendlichen Räumen.
Wahrheit reißt hier den Schleier entzwei.

Unendliche Freude
Durchwallet das Herz.
Hier mangelt der Name dem trauernden Leide,
Sanftes Entzücken nur heißet man Schmerz.

Hier strecket der wallende Pilger die matten
Brennenden Glieder in säuselnden Schatten,
Leget die Bürde auf ewig dahin –
Seine Sichel entfällt hier dem Schnitter,
Eingesungen von Harfengezitter
Träumt er, geschnittene Halme zu sehn.

Dessen Fahne Donnerstürme wallte,
Dessen Ohren Mordgebrüll umhallte,
Berge bebten unter dessen Donnergang,
Schläft hier linde bei des Baches Rieseln,
Der wie Silber spielet über Kieseln;
Ihm verhallet wilder Speere Klang.

Hier umarmen sich getreue Gatten,
Küssen sich auf grünen samtnen Matten,
Liebgekost vom Balsamwest;
Ihre Krone findet hier die Liebe,
Sicher vor des Todes strengem Hiebe
Feiert sie ein ewig Hochzeitsfest.

Traducció al Català

El plany gemegós ja ha passat!
Els joiosos galeigs de l’Elisi
han ofegat totes les penes.
La vida a l’Elisi,
delit etern, per sempre flotant,
un sonorós rierol travessa prades rialleres.

Jovenívol i bonancenc,
plana pels camps
l’etern mes de maig;
les hores s’enfugen en somnis daurats,
l’ànima s’expandeix en espais sense límits.
Aquí la veritat esquinça el vel en dos trossos.

Un goig sense fi
fa fremir el cor.
Aquí el nom de la tristor del dol és absent,
a un dolç encís se l’anomena pena.

Aquí el romeu pelegrí distén els seus coents,
fatigats membres en ombres mormolejants,
deixa anar el seu fardell per sempre més –
aquí el segador deixa caure la falç,
adormit per ressonàncies d’arpa
i somia que veu la palla tallada.

Aquell que veié la seva senyera sacsejada per les tempestes,
a qui, a les orelles, ressonaren criminals bramuls
i veié muntanyes tremolar sota les tronades,
dorm aquí dolçament prop del corrent del rierol
que, argentat i juganer, corre damunt els còdols;
el soroll de ferotges llances es perd en l’eco.

Aquí s’abracen els cònjuges fidels,
es besen damunt verdes, vellutades prades,
acaronats pel balsàmic vent de ponent;
aquí l’amor troba la seva corona,
protegit dels durs embats de la mort,
celebrant una eterna festa de noces.

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=M3raB6TcZvY

Advertisements

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: