“Willkommen und Abschied / Benvinguda i comiat op. 56 (Drei Lieder) no. 1, D. 767” (Franz Schubert)

tree in the mist

 

Text de: Johann Wolfgang von Goethe

Original Alemany

Es schlug mein Herz, geschwind zu Pferde!
Es war getan fast eh’ gedacht;
Der Abend wiegte schon die Erde,
Und an den Bergen hing die Nacht:
Schon stand im Nebelkleid die Eiche,
Ein aufgetürmter Riese, da,
Wo Finsternis aus dem Gesträuche
Mit hundert schwarzen Augen sah!

Der Mond von einem Wolkenhügel
Sah kläglich aus dem Duft hervor,
Die Winde schwangen leise Flügel,
Umsausten schauerlich mein Ohr;
Die Nacht schuf tausend Ungeheuer;
Doch frisch und fröhlich war mein Mut:
In meinen Adern welches Feuer!
In meinem Herzen welche Glut!

Dich sah ich und die milde Freude
Floß von dem süßen Blick auf mich,
Ganz war mein Herz an deiner Seite,
Und jeder Atemzug für dich.
Ein rosenfarbnes Frühlingswetter
Umgab das liebliche Gesicht,
Und Zärtlichkeit für mich – Ihr Götter!
Ich hofft’ es, ich verdient’ es nicht!

Doch ach! schon mit der Morgensonne
Verengt der Abschied mir das Herz:
In deinen Küssen, welche Wonne!
In deinem Auge, welcher Schmerz!
Ich ging, du standst und sahst zur Erden,
Und sahst mir nach mit nassem Blick:
Und doch, welch Glück geliebt zu werden!
Und lieben, Götter, welch ein Glück!

Traducció al Català

El meu cor bategava, ràpid a cavall!
Va estar fet gairebé abans que pensat;
el capvespre ja bressava la terra
i la nit s’aferrava a les muntanyes:
el roure estava revestit de boira,
un alterós gegant, allà,
on la foscúria, des de la malesa,
fitava amb cent ulls negres!

La lluna des d’un munt de núvols,
treia el cap, planyívola, pel boirim,
els vents feien bellugar ales lleugeres,
xiulaven sinistrament a les meves orelles;
la nit engendrava milers de monstres
però l’ànim era fresc i joiós:
quin foc a les meves venes!
quina ardor al meu cor!

Et vaig veure, i una amorosa joia
sorgí del teu dolç esguard vers el meu,
el meu cor es posà del tot al teu costat
i cada alenada era només per a tu.
Un temps de primavera, color de rosa,
envoltava el teu gentil rostre,
i tendresa per a mi – oh! Déus!
jo la desitjava però no la mereixia!

Més ai! Ja amb el sol del matí
el comiat m’estrenyí el cor:
en els teus besos, quina delícia!
en els teus ulls, quin dolor!
Vaig marxar, tu t’aixecares i miraves a terra
i em seguires mirant amb els ulls molls,
i tanmateix, quin goig d’ésser estimat!
i estimar, oh Déus! Quina felicitat!

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=iVg29er5nmc

 

 

Etiquetes: ,

Una resposta to ““Willkommen und Abschied / Benvinguda i comiat op. 56 (Drei Lieder) no. 1, D. 767” (Franz Schubert)”

  1. Pere Tó Guardiola Says:

    Preciosa poesia.
    Com sempre en les teves traduccions i trobes la fotografia més adient. No crec que i pugui anar cap més altre que la que tu i trobes.
    Quina feina més ben feta ens deixes, de manera desinteressada i humil, per sempre més.
    Salutacions

Deixa un comentari