SEI ROMANZE / SIS ROMANCES (GIUSEPPE VERDI): No. 1 “Il tramonto / Sol ponent”

posta de sol amb gavina

 

Text de: Andrea Maffei

Original Italià

Amo l’or del giorno che muore
Quando il sole già stanco declina,
E nell’onde di queta marina
Veggo il raggio supremo languir.
In quell’ora mi torna nel core
Un’età più felice di questa;
In quell’ora dolcissima e mesta
Volgo a te, cara donna, il sospir.

L’occhio immoto ed immoto il pensiero,
Io contemplo la striscia lucente
Che mi vien dal seren, dal sereno occidente
La quiete solcando, solcando del mar
E desio di quell’aureo sentiero
Ravviarmi sull’orma infinita
Quasi debba la stanca mia vita
Ad un porto di pace guidar.

Traducció al Català

Estimo l’hora baixa del dia que mor
quan el sol ja cansat declina
i, en l’onada de la mar tranquil•la,
veig el darrer raig llanguir.
En aquell moment, em torna al cor
un temps més feliç que aquest;
en aquell moment, dolcíssim i trist,
t’adreço, estimada dona, el sospir.

Els ulls immòbils i immòbil el pensament,
jo contemplo la llenca resplendent
que m’arriba del serè, del serè ponent,
el plàcid solcar, solcar del mar
i desitjo que aquell sender daurat
m’encamini per el rastre infinit
com si la meva cansada vida,
cap a un port de pau, m’hagués de conduir.

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=YJYyHSF31MQ

Anuncis

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: