SCHWANENGESANG / EL CANT DEL CIGNE D. 957 (FRANZ SCHUBERT): 3. “Frühlingssehnsucht / Nostàlgia de primavera”

primavera atmetllers

 

Text de: Ludwig Rellstab

Original Alemany

Säuselnde Lüfte wehend so mild
Blumiger Düfte atmend erfüllt!
Wie haucht ihr mich wonnig begrüßend an!
Wie habt ihr dem pochenden Herzen getan?
Es möchte euch folgen auf luftiger Bahn!
Wohin?

Bächlein, so munter rauschend zumal,
Wollen hinunter silbern ins Tal.
Die schwebende Welle, dort eilt sie dahin!
Tief spiegeln sich Fluren und Himmel darin.
Was ziehst du mich, sehnend verlangender Sinn,
Hinab?

Grüßender Sonne spielendes Gold,
Hoffende Wonne bringest du hold!
Wie labt mich dein selig begrüßendes Bild!
Es lächelt am tiefblauen Himmel so mild
Und hat mir das Auge mit Tränen gefüllt!
Warum?

Grünend umkränzet Wälder und Höh’!
Schimmernd erglänzet Blütenschnee!
So dränget sich alles zum bräutlichen Licht;
Es schwellen die Keime, die Knospe bricht;
Sie haben gefunden, was ihnen gebricht:
Und du?

Rastloses Sehnen! Wünschendes Herz,
Immer nur Tränen, Klage und Schmerz?
Auch ich bin mir schwellender Triebe bewußt!
Wer stillet mir endlich die drängende Lust?
Nur du befreist den Lenz in der Brust,
Nur du!

Traducció al Català

Oreigs remorejants ventegen tan suaument
amb un alè ple de perfum de flors!
Amb quin deliciós xiuxiueig em saludeu!
Què li heu fet al meu cor que palpita?
Ell voldria seguir-vos pels aeris camins!
Cap on?

Rierols, escotorits i mormolejants alhora,
baixen argentats cap a la vall.
L’onada flotant els apressa cap allà!
En ells, els camps i el cel s’emmirallen pregonament.
Cap on m’arrossegues, esperit delerós i anhelant.
Cap avall?

Sol, que em saludes amb un daurat jogasser,
em portes, graciosament, un esperançador delit!
Com em conforta la benaurada salutació de la teva imatge!
Somrius tan dolçament en el profund atzur del cel
que m’has omplert els ulls de llàgrimes!
Per què?

Es guarneixen de verd boscos i tossals!
Resplendents brillen les poncelles de neu!
Tot empeny cap a una llum nupcial;
s’inflen les llavors, espunten els brots;
ells han trobat el que els fa trencar:
I tu?

Desig incessant! Cor delerós,
tot just només llàgrimes, planys i dolors?
Em faig càrrec dels meus creixents desigs!
Qui, finalment, apaivaga la meva apressant voluptat?
Només tu alliberes la primavera en el cor,
Només tu!

 

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=z23Z_Ta_vas

Anuncis

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: