Симфония Nº 14 соч. 135 (Дмитрий Шостакович) / Simfonia no. 14 op. 135 (Dmitri Xostakóvitx): 10. “Смерть поэта / La mort del poeta / Death of a poet”

Text original de Rainer Maria Rilke

Text en Rus

Поэт был мертв. Лицо его, храня
все ту же бледность, что-то отвергало,
оно когда-то все о мире знало,
но это знанье угасало
и возвращалось в равнодушье дня.

Где им понять, как долог этот путь:
о, мир и он — все было так едино:
озера, и ущелья, и равнина
его лица и составляли суть.

Лицо его и было тем простором,
что тянется к нему и тщетно льнёт, –
а эта маска робкая умрёт,
открыто предоставленная взорам, —
на тленье обреченный, нежный плод.

Text en Rus (Transliterat en alfabet llatí)

Po`et byl mertv. Lico ego, khranya
vse tu zhe blednost’, chto-to otvergalo,
ono kogda-to vse o mire znalo,
no `eto znan’e ugasalo
i vozvrashchalos’ v ravnodush’e dnya.

Gde im ponjat’, kak dolog `etot put’:
o, mir i on — vse bylo tak yedino:
ozera, i ushchel’ya, i ravnina
yego lica i sostavlyali sut’.

Litso yego i bylo tem prostorom,
chto tyanetsya k nemu i tshchetno l’nyot, –
a `eta maska robkaya umryot,
otkryto predostavlennaya vzoram, —
na tlen’e obrechenny, nezhny plod.

Traducció al Català

Ell jeia. El seu rostre era pàl·lid
i despectiu, recolzat en el coixí inclinat,
des que el món i aquest “saber-ho-tot-d’ell”,
arrencat dels seus sentits,
tornà a caure en l’any indiferent.

Aquells que el veieren en vida, no saberen
com ell era tot u amb tot això,
car aquestes fondàries, aquestes prades
i aquesta aigua eren el seu rostre.

Oh, el seu rostre era aquest vast horitzó
que, ara encara, vol anar a trobar-lo i el corteja.
I la seva màscara que ara mor temerosament
és tendra i oberta com l’interior
d’una fruita que es podreix a l’aire.

Traducció a l’anglès – English Translation

There he lay. His face resting
on the inclined pillow was pale and defiant
since the world and this, of it, know-it-all,
devoid of his senses
redounded upon the indifferent year.

Those who saw him living, did not know
how much he was one with all this,
for, these valleys, these meadows,
and this water were his face.

Oh, his face was this entire vastness
that, even now, wants to move towards him, to court him,
and his mask, that now anxiously expires,
is tender and open like the inner core
of a fruit that rots in the air.

 

Per escoltar la simfonia aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=IjmZaBKB8y0

 

Anuncis

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: